Històricament la Nova Creu Alta ha sigut un estadi on els denominats "gallitos" han patit lo seu per acabar guanyant, sense voler dir això que no ho acabessin aconseguint. De totes maneres, partits com els del Depor són aquells en els que l'afició també estarà més endollada i tradicionalment els jugadors això ho noten i acaben treient forces d'on no n'hi ha.
La llàstima és que per aquest partit tornarem a no passar dels 3000 de cada dissabte, tornarem a veure molt de ciment i tota la pressió ambiental que hi podria haver i el "chute" d'adrenalina que li podria proporcionar als nostres jugadors no hi podrà ser. Amb això no vull tornar a encetar la polèmica de les jornades econòmiques, tema aquest que ja m'avorreix soberanament i que no porta enlloc, doncs per molt que reiteri la seva més absoluta inutilitat i greu perjudici per l'animació a l'equip a les grades, la realitat s'entestarà en ser la mateixa i res canviarà.
En definitiva, espero que com a mínim, si el Depor s'acaba emportant els tres punts, sigui suant sang. Espero que siguem capaços de plantar cara i que poguem aspirar almenys a no perdre. Vull, malgrat tot, seguir confiant en aquests jugadors i en una Nova Creu Alta que apreti a morir. Espero que aquest equip mostri el seu amor propi i demostri fins i tot al seu tècnic, que per les declaracions que va fer a la roda de premsa de Cartagena va deixar mig entreveure que no té massa confiança en poder treure alguna cosa de les properes tres o quatre jornades, que sí son mereixedors de militar a un club de Segona A.
