He escrit aquest text pel meu blog... És una reflexió personal sobre això que ha dit el mister que el partit "és una final".
http://socmoltdelletres.blogspot.com.es/Què t’he d’explicar jo a tu, aficionat del Gimnàstic?
Vindràs a Sabadell a animar el teu club dissabte i em prendràs per boig quan et digui que la nostra situació es complicada. Mentre fem una cervesa al bar de davant de la Nova Creu Alta recordant el partit a Tarragona pensaràs que m’estic rient de tu si et parlo de patiment. De por. Nosaltres, 8 punts sobre el descens. Nosaltres, que tota la temporada hem estat a mitja taula, tranquils i allunyats del descens. Els que les primeres jornades van arribar a ser líders i que després han fluctuat entre uns 10 i 12 punts d’avantatge respecte a les posicions de perill. No podem gosar queixar-nos davant de vosaltres, granes. Cuers de la categoria durant gairebé tota la temporada. Que només heu guanyat 5 partits des de l’agost. Submergits a la zona vermella de la classificació a 8 punts de l’oxígen, aguantant la respiració. Qui som nosaltres per parlar-vos –aquesta temporada - de patiment?!
Ni jo vull que baixi el Nàstic ni tu vols que baixi el Centre d’Esports. Som equips catalans i ens apreciem. Però el partit de dissabte és una final per nosaltres, una final en tota regla. 8 punts són molts. Sobre i sota la permanència. Però quan falten 33 punts per jugar -11 partits-, no hi ha res garantit.
El problema és aquest, amic nàstiquer. Del 1er classificat al 10è, del Dépor al Las Palmas, en aquesta segona volta només hem jugat contra 2. En canvi, de l’11è al cuer, del Barcelona ‘B’ al Cartagena que està empatat a punts amb vosaltres, només ens manquen 3 partits per jugar. Hem de rebre el Celta, l’Almería i el Numància, i hem de visitar el Nuevo Arcángel de Còrdova, Zorrilla per enfrontar-nos al Valladolid, el Martínez Valero d’Elx, a l’Alcorcón un dimecres i en l’última jornada, el viatge més llarg a Las Palmas. Plantilles molt més cares que la nostra, amb més experiència a la categoria i segurament de més qualitat. De fet, contra aquests equips a la primera volta vam sumar 5 de 24 punts en joc. Vam fer 5 gols i en vam encaixar 17. Aquests són els 8 partits contra els d’adalt. Els enfrontaments amb equips de la meitat baixa de la taula són només 3. Vosaltres, el Girona d’aquí 2 setmanes també a la Nova Creu Alta i el viatge a Murcia. I això és tot, perquè els altres ja els hem disputat.
Només afegiré una última dada a aquest grapat de xifres. Fa 6 mesos que no guanyem fora de casa. Més de mig any sense sumar els tres punts a domicili.
Així està el pati per casa nostra, amic nàstiquer. Ara mateix, tot i jugar bé, portem 5 partits sense guanyar. Contra vosaltres dissabte necessitem la victòria. El contrari serien 6 sense guanyar, seria la possibilitat de quedar a 5 punts del descens segons el que faci l’Alcoià. Seria haver d’afrontar els últims 10 partits extremadament complicats on tothom s’ho juga tot amb nervis a flor de pell. Seria anar la jornada vinent a Còrdova, al camp del 4t classificat que a casa ens va clavar un 0-3, amb la possibilitat fent ‘el cuento de la lechera’ de quedar a 2 punts del descens. Volem espantar els fantasmes. Una victòria contra vosaltres, contra un cuer a priori assequible tot i portar 7 punts dels últims 9, ens podria posar a 11 punts del perill a falta de 10 jornades.
Escolta’m, amic. És cert que teniu una situació més complicada. I també que desitjo que us salveu. Però abans de tot hi ha el meu equip, el meu Centre d’Esports Sabadell. Tinc 18 anys, que he passat animant un club de 2aB i fins i tot de 3a. He hagut d’aguantar burles i menyspreus durant tot aquest temps. Després d’ésser un equip històric amb 14 temporades a Primera i 39 a 2a Divisió –aquesta és la que fa 40- vam deambular per categories semiprofessionals durant tota la meva vida. Amb tots els meus respectes per Gandía, Vilajoiosa, Premià i Peña Deportiva Santa Eulària, però la gent reia de nosaltres. La temporada passada vam assolir, gairebé 2 dècades després i per primer cop a la meva vida, l’ascens a LFP. Vaig plorar. Aquell moment de l’ascens, que culminava 18 anys de menyspreu i tota una temporada de somni, no podia ser en va. Vam lluitar massa per perdre-ho tot ara. Estem 8 punts sobre el descens, sí, però tinc por. I amb por no vull dir desconfiança pels nostres jugadors, pels meus nens. Ho donen tot i més.
El partit de dissabte serà complicat. Vindreu molts nàstiquers a animar, espero, i farem germanor. Tindrem davant l’equip que ens va fer un 5-0 a l’anada. L’equip que l’any que vam baixar a 3a va ascendir a 1a. El nostre màxim golejador, Lanza, es perd el partit per sanció, i tornem d’un enfrontament on els 4 defenses titulars no van jugar per lesió o sanció. Vosaltres us jugueu la vida i nosaltres semblem tranquils… I amb tot, a casa tenim uns bonissims números.
Nàstiquers, el partit de dissabte no decidirà si baixem o no, però té tots els números de decidir si haurem de patir per la permanència o si podrem respirar a costa d'ofegar-vos una mica més. Arlequinats, és Setmana Santa i el fan per televisió, però us necessitem a la Nova Creu Alta animant al CES. El partit, com ha dit el míster Lluís Carreras, és una final. No voldria haver d’anar a Las Palmas l’última jornada amb el cor en un puny pendent per la ràdio d’altres resultats. No vull patir, tot i que els arlequinats portem el patiment a l’ADN.
Patidors de tot cor.
Els tenim quadrats.
