Ara tot just fa dues setmanes vaig escriure en aquest fòrum força decepcionat, angoixat i crític amb el nostre equip. Com se sol dir, al César lo que es del César... Ahir vam tornar a veure el Sabadell de les grans ocasions, molt seriós, concentrat, que juga per bandes, que en ocasions juga al primer toc i que busca la porteria contrària insistentment. A Elx i ahir amb l'Almería vaig tornar a veure un equip endollat des del minut 1 i compromés al 100% amb els objectius marcats.
Ara bé, una coseta si que s'ha de reconéixer i és que quan el nostre míster ha deixat de fer invents i ha col.locat els seus jugadors on tocava, fent jugar així mateix als que en millor forma estaven en cada moment, aquest equip ha sigut un altre. Sense anar més lluny, ja sabem que les comparacions són odioses, però el lateral esquerra sembla que ha millorat força...
En fi, aquell equip que jo veia mort, sense ànima i fet un embolic amb les variacions tàctiques, ahir va tancar moltes boques -la meva inclosa- i ha fet possible quelcom vital pel nostre club, la seva permanència en el futbol professional.
Els vull donar les gràcies i reconéixer l'enorme mèrit que té aquest equip i el seu tècnic per haver assolit el seu objectiu tot i les enormes dificultats en forma de lesions i inexperiència a la categoria, que hem tingut.
