Subscric totes les teves paraules. Decididament no es pot exigir a un club que té el suport que té, que monti un plantillón que aspiri a pujar a Primera o que vagi sobrat a Segona A.
Precisament per això, de vegades no hem sigut conscients de les nostres limitacions i des del propi club s'ha venut fum, començant per un president que pecant una mica de forofo, anuncïa un Sabadell de Primera Divisió per dintre de dos o tres anys...
La nostra massa social és més que limitada, i sense anar més lluny recordem que hem arribat als 4000 socis gràcies alguns jugadors i al cos tècnic que es van fer socis...; l'estructura del club encara peca de manca de professionalitat en alguns camps i les infraestructures de les que gaudim tampoc serien modèliques, amb un estadi que tot just fins ara no s'adaptarà mínimament a les normes més bàsiques exigides per estar al futbol professional, i uns camps d'entrenament que estarien lluny del que hauria de ser per un club de Segona A; el recolzament de la ciutat, de les seves grans empreses -que existeixen- és més que millorable, no tenim un trist sponsor a la samarreta; i així podríem anar seguint fins espetegar a la ja comentada ampliació de capital que és ara per ara, un mal de queixal més que important.
En fi, que haurem de rebre tots i cadascún dels fitxatges que arribin amb els braços oberts i donant gràcies! I si són en la seva majoria de Segona B, doncs como diria aquell... Ajo y agua! Fem-nos a la idea de que nosaltres no podem aspirar a fitxar a Vitolos, Iagos Aspas, Guerras o Naftis etc., i que ni tan sols serem capaços de mantenir en plantilla un dels seus jugadors més destacats, com Manu Lanzarote.
Encara però, que sembli mentida, la il.lusió no la podem perdre mai i no hem renunciar mai a res. Tinguem confiança amb els professionals de l'àrea esportiva i sobretot deixem-los treballar. Els desitjo tot l'encert del món.
