Jo també vaig sortir cabrejat del mini, però no només per l'actitud dels jugadors, sinó per l'actitud de la nostra afició. Si ells no van estar a l'alçada del partit, nosaltres tampoc. Si nosaltres no mereixem aquest equip, ells tampoc mereixen aquesta afició. Desplaçar-se a Barcelona no és tant sacrifici, animar quan les coses van maldades veig que si. No sé vosaltres, però al meu voltant tot eren pals contra jugadors nostres, atacs desproporcionats a jugadors que vesteixen la samarreta del Sabadell. Molt lleig tot plegat.
Se suposa que jugar a segona, tal com van anar les coses l'any passat, torna a ser un premi; després de 18 anys vem pujar i les vem passar magres per salvar-nos, necessitant caramboles d'última hora que ens deixessin a segona... El que hauria d'haver suposat una alegría majúscula va servir d'excusa a molts per rajar amb certa comoditat: estavem savats, vem aconseguir el que tots voliem, però fotre canya a tothom és algo que a l'afició sempre li ha encantat.
I quan comença una nova temporada, al cap de 3 jornades (3!!!) havent empatat contra el Girona a fora i conra el Villarreal a casa, i palmant al mini contra uns nanos que segurament despuntaran al primer equip del Barça d'aquí poc, demanem el cap del míster i rajem de pràcticament tots els jugadors que estaven a la gespa? I no em val l'estadística de 4/37 partits guanyats. És i****l comptabilitzar les estadístiques des d'on a un l'interessa. I més quan la majoria de l'equip ha canviat. Aquesta temporada no té res a veure amb l'anterior.
I pel que fa al Barça B, ahir quan sortia del mini estava cabrejadíssim com tots, i tornava amb cotxe i no entenia com un equip que ens ha fotut tal bany podia portar 0 punts abans de jugar contra nosaltres, però després vaig entendre que passa igual que amb el primer equip del Barça: si et tanques i només defenses et guanyen, si els intentes jugar al mateix que ells, amb la pressió que fan, t'apallissen. Son xavals joves, amb molt recorregut físic que no es cansen de pressionar, amb moltíssima tècnica (que bo és Sergi Roberto) i amb molt temps jugant junts a l'esquena... Aquests nanos la van liar als dos primers partits en ocasions puntuals però són un show tocant la pilota i apallissaran a més d'un.
El que em va donar un punt de tranquilitat va ser que vem crear més ocasions que el dia del Girona i el Villarreal. Esperem que anem afinant la puntería aviat.
Això acaba de començar i és molt -però molt- d'hora per posar-se com es posen alguns. Tingueu paciència. Jo personalment segueixo tenint confiança en el míster i em sembla que molta gent està esperant que palmem per fotre-li canya. Evidentment la meva alineació ideal no és la que va treure ahir. Està clar que hagués renovat a altra gent i fet fora a algú que s'ha renovat. Però aquest tio és el que es passa cada dia veient-los entrenar i deu saber més que nosaltres com està l'equip. Deixem treballar.
Una mica més d'autocrítica és el que hauria de fer l'afició i no exigir destitucions... l'afició està per ajudar l'equip, no per ensorrar-lo des de dins.
