Teniu tota la raó en l'important paper que va tenir l'àrbitre en el partit. Fins que no va començar a tocar-nos la moral a base de targetes absurdes, de no xiular faltes sobre Aníbal i de permetre totes les guarreries possibles als impresentables del Xerez, el públic de General, ni animava ni es movia gaire. Afortunadament el tio va animar de sobres a tots els assistents al camp.
De la resta del partit, quan un equip vé a defensar-se, a donar patades i a jugar al límit del reglament, costa molt desembossar-lo, i per sort Moha va estar on havia d'estar en el refús d'un córner, per connectar un bon xut i demostrar que per marcar, s'ha de xutar. La segona part, amb uns visitants que necessitaven empatar, els vàrem fotre el 2-0 al millor moment per acabar-los de destrossar psicològicament, i a sobre de jugada a pilota aturada. El 3-0, va ser un gol merescut per a n'Espasandín, ja que acabarà d'agafar la confiança a la categoria, i demostra que és vàlid per al nostre projecte. Almenys és el millor lateral esquerrà que hem tingut els últims 4 anys...
Ens falten coses, però. La primera és que quan tenim a un equip tant defensiu a davant, trobar alguna cosa per obrir abans la llauna. És important, ja que no sempre tindrem una clavada com la de Moha, i una altre de les coses que cal millorar, és que amb el 0-0 es va jugar tocant massa a darrera, i el rival només esperava la nostre errada, i així en va tenir una, encara que no varen ni saber matar la jugada. També, com diu gol del Sabadell, si arribem a definir en els contracops sense tants nervis, ahir acabem 5-0 i donem un toc d'atenció important als nostres rivals.
I un apunt: de 10 l'ACTITUD dels nostres jugadors, i d'11 la d'Aníbal, anant a saludar als catxondos del gol nord i un altre 11 per Nauzet, per el detall que va tenir també amb ells.