L'única conseqüència negativa que ha tingut el partit, inclús més que la pròpia derrota, ha sigut la frustració que ha generat en bona part de la nostra massa social.
Si, una frustració que ens porta un cop més al terreny del dubte constant sobre tot el que es mou i respira... Un cop més tots plegats estàvem instal.lats en el món maravellós de la victòria i del teletext on el Sabadell apareix ben amunt a la classificació, i de cop... Zas! Dues derrotes consecutives, i sembla que un llarguissim túnel negre s'acosta a nosaltres sense remei i que com sempre, tocarà patir! Com diria aquell, ni abans erem la repanocha ni ara som un mar de dubtes i un equip incosistent condemat a perdre molts punts d'ara en endavant.
Sóc el primer en encara ara estar emprenyat amb el resultat i força frustrat, doncs el meu desig com el de tots vosaltres era el de continuar com fos en aquell món de la felicitat completa en el que vivíem.
Sempre es diu que quan es perd, tothom gira la mirada cap aquells que no hi son, i exactament això és el que m'ha passat a mi avui... De totes maneres, convindreu amb mi que tot i tenir una molt millor plantilla que la de l'any passat, que enguany, ens falti Moha, Abraham Paz i Dani Tortolero, és molt faltar...Aquests tres noms ens aporten una consistència a l'equip que avui ens ha faltat i de quina manera.
Hem fet una primera part molt fluixa, tot i haver generat prou ocasions com per haver igualat el partit en el marcador. La diferència amb d'altres partits ha estat que teníem una parella de centrals, un fora del seu lloc més habitual i propi, i l'altre al 75% del seu potencial, un mig del camp molt menys sòlid i consistent, i una davantera molt fallona. A la segona part només hem existit nosaltres, però ja anàvem una mica tard, la veritat.
Més que pel resultat en si, per la derrota pròpiament dita, em fot contra qui hem perdut... Un equip de futbol fastigós, que no juga a res, que no proposa res, que viu de la fortuna en moments puntuals i amb qui el futbol ha estat demesurada i injustament generós.
Bravo pel meu Sabadell i pel que proposa sobre la gespa cada jornada! Equips com l'Hèrcules m'ajuden a valorar encara més, si cap, el que tenim, a veure lo afortunats que som de tenir un equip i un cos tècnic que respecten el futbol, l'estimen i l'honoren amb la seva actitud i mentalitat. Orgullós un cop més del meu equip, també en la derrota i en un partit en el que no hem estat en el nostre nivell habitual.
Espero de tot cor, que de res li serveixi a l'Hèrcules la victòria d'avui, doncs un equip que proposa tant poca cosa com aquest, no mereix la consecució dels seus objectius.
Treiem-nos de sobre aquesta frustració i valorem el que som i el que volem ser, i com ho volem assolir, i de ben segur, cap de nosaltres es canviaria, fins i tot avui, amb un sol dels seguidors de l'Hèrcules.
Mirem cap endavant, el Córdoba i la possiblitat de tornar a presentar el nostre escut i quadres davant un Primera.
VISCA EL CE SABADELL FC, ARA I SEMPRE!!!!
