Sincerament crec que la major part dels nostres mals el passat dissabte es van centrar en la línia de creació. Fins i tot, Moha va estar inusualment lent, imprecís i com bé heu dit alguns de vosaltres, Héctor Simón ara per ara no té lloc en aquest equip. Mai m'hagués cregut que trobaria a faltar a Juanjo Ciércoles, però sense dubte enguany és un jugador gairebé insubstituible.
Paz i Pablo Ruiz continuen ratllant a un molt bon nivell, tot i que el gol del Mirandés es podria haver defensat millor. Espasandín i Lao tenen la titularitat totalment guanyada en la seva posició, posant-li les coses gairebé impossibles a un Óscar Ramírez al qui crec que li està fallant, més que res, l'aspecte psicològic. De veure's com un puntal de l'equip, ha passat a ser un suplent que ho té complicat per ser titular en aquest grup. El veig accelerat, insegur, amb dubtes que al darrera poden acabar desenvocant en jugades de molt de perill, com ja va passar a Huelva. De totes maneres, espero que pel seu bé i el de l'equip superi aquest important "bache" pel que està passant.
Finalment, Collantes ha de jugar per la dreta, així de clar. Lanza pot rendir més per la dreta, segur, però correm el risc d'anul.lar practicament la nostra banda esquerra, com va passar dissabte. De fet el gol del Sabadell va arribar quan els dos jugadors en qüestió van canviar de banda. Aquest per mi, error, el vam patir 40 minuts a la primera part i... tota la segona part. Algú em pot explicar per què després d'haver jugat els últims cinc minuts de la primera part amb les bandes canviades i empatar el partit, volvemos a las andadas a la segona part? Incomprensible!
En fi, molt mala segona part, davant d'un equip molt i molt normalet davant del que crec, vam salvar un punt. Toca reflexionar i aprendre a jugar contra els equips de la part baixa que se'ns estan creuant de mala manera.
El millor de tot plegat, és que tenim 23 puntets a aquestes alçades de temporada, que no està gens malament. Crec vital sumar tot el que es pugui abans de iniciar-se la segona volta, per assegurar-nos un coixí que ens doni la tranquilitat necessària per quan tornin a venir maldades.