Este dilluns, me vaig donar el gust de anar a on normalment no vaig, on feia anys que no me passejava, una zona normalment poblada per els més fidels del club, i on normalment és on se cou el futbol de veres. Vaig ser a general, concretament en el gol nord, acompanyat i fent amics amb uns quants galesos, ja que tenia curiositat per preguntar-los coses seues. Al final del primer partit, vaig decidir treure la minga a passejar i anar als excusats a fotre una pixarada, i per disgust meu, en cap de les tacetes me vaig trobar paper del cul. Que n’hi ha 10? 12? Cabines? Per que no n’hi ha cap de rollo? I si algú té una emergència i no son només aigües menors? Tant fàcil i simple com posar un par de rollos de paper als lavabos, algú del club ho ha pensat? Quan algú té una emergència, segur que mirarà abans de dixar anar la carga si hi ha paper en la rotllera, i se trobarà en que cap de les cabines té un míser metre de paper per eixugar-se desprès de depositar el regal en la taça escollida.
També vaig comprovar, com fa temps va denotar un conegut forero, que les esquerdes als lavabos seguixen en el seu lloc, sense un trist pegot de massilla que les dissimule. Al sortir, un poc decepcionat, de nou amb el manteniment de l’estadi, anava pensant en que si algú com jo, que venia de Barcelona, i me vaig tragar tots els partits, tenia una apretada de budells amb un resultat final d’expulsió de les meues restes del menjar, lo millor que podia fer és demanar uns quants tovallons als del bar i que lo que surti no embruti gaire.
Amb tots eixos pensaments, vaig sortir dels mingitoris, capcot, direcció al gol nord, quan en anglès vaig sentir a una dona que li deia a l’altre ‘demana a Cin uns quants mocadors de butxaca, en aquest lloc no tenen paper’. Açò me va dixar encara més tocat, però amb prou orgull per acostar-me, traure un paquet de kleenex que portà en el meu pantaló, puix que conec el percal que se gasta en este club i le vaig regalar a la noia, desitjant-me a mi tateix que no los trobés a faltar a posteriori.
Este fet, me va baixar l’ànim que portava del primer partit i l’ànsia de vore el nostre equip de nou i poder disfrutar amb les noves incorporacions, a vore que oferien. Poc a poc vaig anar-ho oblidant, escoltant els galesos parlant sobre el seu equip, i fixant-me en el canvi de joc de Fran, un tio que ha progressat molt este any cedit, un Pradas que ho va lluitar tot, fins lo que sortia fora, un Blas que me va ilusionar també amb un par de jugades, tres o quatre jugadors que han d’aprimer-se i agafar forma, les cantades del nostre porter en els dos gols, un penal no xiulat. Bó, un poc de tot.
Estem en pretemporada, i se va notar força, la gent no crida tant, se presiona menys a l’àrbitre, els galesos venien amb els deures fets i el Nàstic està posant-se a tó, però porta un Miguel Àngel molt aprimat i desconegut i un par de rèmores que com juguen massa este any ni se salven.
En general i a part de la decepció dels urinaris, m’ho vaig passar força bé, en la zona de gol, zona bastant transitada per molts als quals portava una temporadeta sense vore. L’únic que me va espatllar la festa, a l’igual que algun altri forero que s’està callant lo que no està escrit, és que entregués alguna cosa el suposat regidor d’esports, si, ese que no sap de números quan mos estem jugant la categoria, un tal Ayuso. Que este tio entregui algun premi, és un insult al club i a alguns aficionats que estimem el club per sobre de tot.
Bó, comença una nova temporada.
