Ja més en fred... Ahir al nostre míster li van donar una lliçó práctica que li pot ser molt útil en aquest tram gairebé final de temporada: Com jugar un partit fora de casa. Així és com jo titularia aquesta lliçó, doncs la Ponferradina ahir va fer exactament el que nosaltres no fem quan anem a jugar a fora: Sortir a guanyar des del minut 1 al 93.
La Ponferradina, va anar a pel partit, ens va venir a buscar a la nostra àrea, va ofegar la nostra sortida de pilota i ens va obligar a jugar a tot menys a futbol. Per mi, és dels millors rivals que han passat per la Nova Creu Alta. Un equip que quan toca, remena la pilota amb un criteri bestial i que quan toca defensar és un corcó pel rival a qui no li dura la pilota ni dos segons als peus...
El Sabadell d'aquesta temporada, almenys fora de casa, té una prioritat absoluta, abans que guanyar no perdre, és a dir, mirar de no encaixar cap gol i a veure si sona la flauta... Exactament el mateix que vam fer contra el Guadalajara, a qui li vam cedir tant de terreny que ens van enganxar el cul a la nostra àrea, fins al punt de que el gol ens el vam marcar en pròpia porta.
Ambició, mentalitat guanyadora, garra, ganes de mossegar, anar pel partit, qualitats que hem oblidat lluny de casa i en ocasions també a la Nova Creu Alta. Sense dubte, Lluís Carreras es deixa anar fora de casa i rebaixa el nivell d'exigència vers el seu equip.
Un cop dit això, també és cert que la nostra actual classificació ens ha fet a tots plegats errar molt el nostre punt de mira... Ens trobem en un escenari que considerarà un fracàs absolut el no disputar el play-off d'ascens... Fa fredar que aquesta sigui la nostra realitat actual. No oblidem mai que aquesta plantilla MAI va ser confeccionada seguint aquest objectiu, que a aquesta festa des d'un bon principi NO hi estàvem convidats, i que seria totalment injust exigir a aquest equip unes eliminatòries d'ascens que potser ens poden venir molt grans.
La permanència i només la permanència és el nostre objectiu marcat per aquesta temporada, i és precisament per això que encara s'ha de posar més en valor la temporada que estem fent. Estem a només una victòria de sumar els mateixos punts que tots els sumats la passada temporada, i només set punts d'assolir la permanència matemàtica.
Tot i la derrota d'ahir, molts equips donarien un braç per estar en la nostra situació actual... Aquí no s'ha mort ningú, i repeteixo, no podem estar emprenyats ni cremar-ho tot, pel fet de no acabar disputant unes eliminatòries d'ascens a les que NO hi estem convidats oficialment. Una altra cosa, és que la bona feina feta et doni la opció de poder-hi aspirar, i tots tinguem la il-lusió d'arribar-hi, però MAI pot convertir-se en una exigència irrefutable per aquest equip, ni la bara de medir per valorar l'èxit o fracàs d'aquesta temporada. Seria un error i terriblement injust.
Pensem que un equip que encara arrossega una plantilla que en part té un nivell claríssim de Segona B -Ramírez, Samuel, Eneko, Fito, Llorente, Lao, etc.-, estigui, ara per ara, a tres o quatre punts de clubs com el Villarreal i a tan sols dues victòries d'assegurar la seva permanència a Segona A, és tot un èxit en si mateix.
Jo també vull disputar les eliminatòries d'ascens, sóc ambiciós i hem de ser exigents... Però toquem mooooolt de peus terra i no ens creiem el que no som. Ahir vam tenir un molt mal dia -jugadors i cos tècnic-, davant d'un molt bon equip i punt! O és que ens pensàvem que aquest equip no perdria cap més partit a casa? Per poder disputar aquestes eliminatòries d'ascens hem de fer un final de lliga gairebé espectacular, i negar la dificultat d'aquesta fita és enganyar-nos a nosaltres mateixos.
Més que lamentar-nos del que no tenim, considerem-nos afortunats de tenir el que tenim, tot i tenir un equip que en ocasions enamora, i en d'altres evidencia i molt les seves múltiples carències.
CONTRA L'HERCULES, SOM-HI!!!!!!!!!
