Bona tarda a tots.
Assumpte hashtags
Promoure campanyes prèvies i generar ambient de partit es fa, bàsicament, per intentar atreure més públic a l'Estadi. Tots aquests hashtags penso que no van encaminats cap al soci ni el seguidor habitual, que mai falla i sempre va al camp. Aquests hashtags busquen fer soroll de cara a la massa adormida que s'interessa pels resultats de l'equip però només ve a la Creu Alta en partits molt especials. Que vegin que està passant alguna cosa, que l'equip es juga molt, que és un partit bonic, etc... Que ho vegin vàries vegades i comencin a plantejar-se d'anar al camp. L'únic objectiu d'aquestes campanyes és tenir una major afluència de públic i aconseguir un ambient al camp que ens ajudi a guanyar el partit. Això no és incompatible en cap cas amb pensar que a l'equip no se li pot exigir play-off. Jo sempre he dit que en la meva opinió lluitem per objectius que estan molt per sobre de les nostres possibilitats, però entenc que si estem a la part alta de la classificació ho hem d'aprofitar per intentar atreure més gent al camp.
Assumpte "autodestrucció"
Òbviament estem parlant d'una qüestió molt opinable. Hi ha qui ho veu d'una manera i hi ha qui ho veu d'una altra. És igual com en el món empresarial: com es pot treure el millor rendiment d'un treballador? Presionant-lo i exigint-li al màxim, estant-li molt a sobre o donant-li molta confiança i llibertat? A mí, personalment, m'ha anat millor i he rendit més quan he tingut caps que m'han tractat de la segona manera que exposo, donant-me confiança. Hi haurà gent que tindrà una experiència en el sentit contrari. Opinable. Seguint la línia de l'exemple que comento, penso que l'equip rendirà més si se'l mima que si se'l xiula. Entenc que els que critiquen ho fan perquè pensen que si generen un ambient de soroll es pot arribar a canviar l'entrenador o a donar oportunitats a jugadors que no n'estan tenint, i que consideren per tant que seria positiu per l'equip. Respecto aquesta postura, però no la comparteixo. Ja he comentat que alguns ex jugadors m'han dit que per ells era molt més difícil treure els partits endavant quan el públic xiulava o quan els arribava que els estaven posant a parir als fòrums i a les xarxes socials. Que perdien confiança i sortien més pressionats. També conec gent de l'entorn d'Osasuna que afirma que el seu equip es salva tantes vegades perquè la comunió afició-equip és total. I que s'assumeix que es patirà sempre i es perdonen les derrotes i les males actuacions. Són arguments que utilitzo per defensar la meva postura, però insisteixo que entenc, tot i no compartir-la en absolut, l'oposada.