Realment i amb la mà al cor, del que portem de lliga... En quants partits aquest equip podem dir que ha fet el ridícul? Sincerament crec que els podem comptar amb els dits d'una sola mà.
El Villarreal el Madrid-Castilla li va clavar 5 gols i són molts els partits que ha acabat empatant i inclús perdent amb rivals sobre el paper mooolt inferiors... Si voleu, podem enumerar les golejades que ha encaixat el Girona, o les darreres derrotes de l'Elx que han desembocat inclús -increíble- en fortes crítiques contra els jugadors als fòrums d'opinió dels il.licitans... Parlem del paper que fins fa molts pocs dies ha fet tot un Sporting de Gijón, i que per exemple, ve de guanyar amb un pírric 1-0 al Madrid-Castilla i sembla que ja han pujat a Primera? O parlem de tot un plantillón com l'Hércules??? O millor ens fixem en el temporadón que està fent el Múrcia???
Molts dels equips que he mencionat tenen ara per ara, una infrastructura com a club que es troba anys llum de la nostra, i no vull caure en absolut en l'autocomplaença o en la trampa del mal de muchos... Però si vull que tots plegats ens parem de veritat a pensar si realment aquest club es troba immers en una situació d'emergència, o si realment estem fent una temporada tan i tan dolenta...
Em fot realment que un mes de competició pèssim, és veritat, engegi a rodar tota la feina feta fin ara. Si tornem a al principi i obrim el llibre des del principi, ens trobarem un club que té uns recursos limitats, amb una massa social ridícula per una ciutat de més de dos-cents mil habitants, que tot just es troba en el seu segon any al futbol professional després d'haver estat divuit anys sense ser-hi, en ple procés de consolidació en un futbol desconegut per nosaltres durant massa anys, i que d'entrada va confeccionar una plantilla per poder seguir creixent al futbol professional sense tants patiments com la temporada anterior...
I com està aquest club després de 32 jornades??? A deu punts del descens directe, a dues victòries d'assegurar la permanència, a mitja taula, molt per sobre de clubs amb estructures de Primera Divisió -Hércules o Ràcing- molt a prop d'una entitat que tothom considerava clar aspirant a l'ascens com és l'Sporting, i compte! No massa més lluny de dues victòries de poder estar immersos en la pomada d'un hipotètic play-off d'ascens...
Qualsevol persona que no conegués el nostre dia a dia i li fessim aquest mateix anàlisi, ultim mes de competició inclós, crec que l'últim que ens donaria seria el pèsem... Des del punt de vista de poder seguir un any més lluitant en el futbol professional -objectiu real al que ara per ara podem aspirar- estem més que ben encaminats, i crec que aquest és un fet més que objectiu.
I no ho dubteu, una de les principals raons de la nostra situació actual rau en un mig del camp que no ha pogut tenir continuïtat i que per problemes físics ha arribat molt tocat en un moment decisiu de la temporada... El triplet Moha-Ciércoles-Hidalgo ha estat decisiu en els bons moments que hem tingut, bona part de la nostra gran primera volta ha passat per les seves botes i... És clar! Un home que ens ha assegurat 13 gols, com és Manu Lanzarote, que també està trobant molt a faltar aquest mig del camp que li cobria maravellosament bé les esquenes, a banda de que ni el cap ni les cames les té tan serenes com fa unes setmanes enrera. Messi ha tingut mals moments, no els tindrà el bo del Lanza??? Hi té tot el dret! Pensar que no posa la cama perquè està pensant amb l'Espanyol ho trobo un insult i una falta de respecte enormes cap a un jugador que per exemple, contra Las Palmas al minut 89' s'estava trencant la cara contra la defensa rival!
Us convido a analitzar la foto que avui ha penjat Ràdio Sabadell a la seva web, en la seva crònica del partit... Què hi veieu? Hi veig un equip desfondat, trist i que realment està patint el que li està passant. En el partit d'ahir no vaig veure retrets entre els jugadors, vaig veure un Collantes que aplaudeix a un company després d'una mala assistència, vaig veure un Hidalgo amb les mans als genolls i fos a les acaballes del partit i amb 3-0 a les esquenes, vaig veure un Gato i un Uli Dávila que es van pegar literalment amb la defensa rival.. En definitiva, vaig veure un equip que ho ha donat tot i que està patint i que està demanant a crits ajuda i perquè no dir-ho.. Una mica de carinyo per part nostre. Si no ho fem nosaltres, no ho faraà ningú més!
Que us sembla si ho intentem? Que us sembla si intentem tots plegats de fer un reset i començar de zero? Que us sembla si comencem ara una lliga de 10 partits on si guanyem dos partits deixarem de patir i si en guanyessim més encara la podríem liar? Crec que val la pena intentar-ho!