A mi, més que el resultat d'avui, que com és normal em fot i molt, em preocupa l'absolut despropòsit en que es converteix l'esquema de l'equip sobre el terreny de joc en diverses fases del partit, i que en ocasions, acaba estenent-se massa minuts.
La primera part d'avui i la segona part contra el Depor crec que en són dos clars exemples. Avui mateix, hem acabat la primera part amb Aníbal centrant des del córner i amb Gato intentant rematar, o amb un Arteaga al que si a la mitja part se li hagués preguntat de que i a on ha jugat, dubto molt que hagués sabut contestar la pregunta...
Mantenir un cert ordre i concert dins del terreny de joc independentment de qui jugui i de les lesions o baixes formes que hi hagi a l'equip, és feina del nostre entrenador. Hi havia tal follón sobre aquella gespa a la primera part que dificilment aquell equip podía jugar a res mínimament solvent.
La segona part hem millorat força i s'ha pogut veure un esquema de joc força més lògic i ordenat, però si perdones i a més, no estàs amb la tensió necessària -el cas de Llorente és realment preocupant-, passa el que passa.
Per contra, trobo injustes determinades pitades que avui s'han escoltat a l'estadi i una d'elles crec que se l'ha endut l'Edgar i l'altra Tanabe. El japonés és un jugador molt jove, que prové d'un futbol molt diferent al nostre, porta fet i fotut dos-tres mesos a casa nostra, no coneix l'idioma i s'ha d'adaptar a un estil de vida i a un futbol que res tenen a veure amb el que ell coneixia fins ara, i tot i així... Li he vist intentar fer coses, una voluntat i una actitut que encara és hora ara que li hagi vist en d'altres jugadors als que han donat més oportunitats ja que a Romerito. Sincerament crec que és un jugador que anirà a més i que necesita més temps d'adaptació al nostre futbol i a l'equip.
Finalment, i així ho crec, estem afrontant un inici de temporada i un molt bon rival de Copa amb la cara "B" del que pot acabar sent aquest Sabadell. Olmo, Pablo Ruiz, Hidalgo, Martí Crespí, Espasandin, Ciércoles, Sutil, Tamudo, Moha, Ruper... Són masses noms que ara per ara están fora de forma o directament lesionats i que són els que acabaran donant el nivell que aquest Sabadell pot acabar realment donant.
Espero una temporada on claríssimament aquest equip ha d'anar de menys a moooolt més. Hem d'intentar completar aquesta primera volta com poguem i intentar sumar tots els punts possibles, doncs crec que estarem en disposició d'afrontar la segona volta amb moltes més garanties i amb jugadors molt importants per nosaltres, rodats i en plenes facultats.
Senyors, la nostra guerra és diu Éibar i tot el que no sigui tenir els cinc sentits en ella és un error que no ens podem premetre.