Crec que si tots plegats partim d'una premisa molt bàsica i que tantes vegades hem repetit, aconseguirem portar millor l'actual trajectòria del nostre equip, i és que molt probablement, per no dir amb total seguretat, un cop transcorregudes 13 jornades de lliga, la nostra plantilla té un nivell que tan sols ens permetrà lluitar i molt per assolir un anys més la permanència a Segona A.
Això no disculpa en absolut totes les derrotes encaixades, però no aceptar-ho si ens pot comportar una frustració encara més gran de la que podem sentir en aquests moments.... Conformisme? No, realisme.
Frustrant, trist, desencoratjador, segur, però és la nostra realitat. Alguns, i jo el primer, podriem haver tingut la temptació de pensar que tenim plantilla per fer quelcom és que lluitar per la permanencia... Un any més, potser, ens hem pensat el que no som i una derrota davant d'un Depor o un Sporting les acabem veient gairebé com un sacrilegi.
Ara, més que mai, i la realitat s'entesta en aclararir-nos-ho, hem de ser conscients de quina és la nostra lliga i amb qui ens hem de jugar els cuartos. Acceptem-ho, i segur que tot plegat será més fácil de portar. Un cop acabi la lliga i tan de bo, haguem assolit la permanència, ja ens preocuparem de demanar als nostres dirigents un projecte més ambiciós i il.lusionant.
De moment, això és el que som capaços de generar: Una plantilla limitada, que pot assolir la permanència, és clar que si, que té les seves virtuts, és clar que si, però a la que tampoc podem demanar massa més.
Dubto molt que canviant l'entrenador, de cop i volta, tinguem molt més gol, més creativitat a la mitja i una defensa infranquejable. Com diu aquell: Esto es lo que hay! Amb això hem de conviure i apretar tots plegats i molt, les dents i el cul, i celebrar com si fos l'últim cada punt que assolim. Tenim 15 punts, cinc menys que un equip que ara faria el play-off i un menys, per exemple,que el Saragossa. Estem fora del descens i la nostra lluita ha de ser, sense mirar més lluny i acceptant sempre les nostres limitacions i mancances, sumar els 35 punts que en calen per salvar-nos i intentar continuar estar fora de la zona de descens.
Tenim marge de millora, hi ha molta feina a fer, i hem de ser exigents amb aquest equip, sense dubte, però una cosa està clara, sense la nostra ajuda no ho aconseguiran. En la nostra mà està acceptar-ho, prendre consciència i actuar en conseqüència, saber que tocarà patir i molt, o seguir pensant que no guanyar a l'Sporting al Molinón o perdre amb el Depor, és quelcom gairebé imperdonable i que la nostra festa no és la del Jaén, Tenerife, Éibar o Alavés.
És fotut patir per un objectiu tan poc encoratjador i modest, i tenir més tristeses que alegries... Però ningú va dir que seria fàcil i jo ho assumeixo, i estic a mort amb aquesta causa.
Ara més que mai, i amb més força que mai... VISCA EL CE SABADELL FC!