Malgrat la nostra situació actual, si alguna cosa no ens podem permetre per res del món és que l'afició d'aquest club perdi la il.lusió i ganes de veure el seu equip. Si alguna cosa està fora de tota mena de dubte és que el Sabadell ha arribat a on ha arribat gràcies a la seva gent. A aquells que van anar a Éibar, però també a Figueres i a Santa Coloma de Gramanet, a aquells que van posar les guardioles a les portes de l'estadi, a aquells que van animar als seus jugadors perdent 0-5 contra el Girona a casa, a aquells que... Gràcies a tantes i tantes persones que han patit anys i panys per poder tornar a veure el seu club en el futbol professional.
Llegir en aquest fórum com grans seguidors i aficionats del Sabadell afirmen que han perdut la il.lusió per veure el seu equip o anar a l'estadi em provoca una gran tristesa i sobretot, preocupació. Si realment això és així, llavors si que estem perduts. No hi ha entrenador ni reforços al món que reflotin una situació igual.
Som poquets, però sempre ens ha mantingut l'esperança i la il.lusió per tornar a veure el Sabadell allà a on es mereix, i aquesta fortalesa ha sobreviscut a descensos, derrotes doloroses i la humiliació de veure el nostre club a categories infectes durant anys. Ara, menys que mai, i a les portes de que ens visiti un històric ex-primera espanyol com el Zaragoza, ens podem venir avall i menys encara, perdre l'esperança i la il.lusió de veure als nostres en un partit com aquest.
Tot i la nostra situació actual jo mantinc a capa i espasa la il.lusió per veure el meu equip en un partit contra tot un Zaragoza, i si fos contra la Rapitencia també la mantindria, doncs és aquesta i no una altra la veritable raó per la qual el Sabadell segueix existint 110 anys després: L'empenta, il.lusió i estima dels seus aficionats.
Si perdem això, s'ha acabat tot! Així que... Amunt aquests ànims i com diu aquell... A las penas puñalás! Hem lliutat i patit massa com per rendir-nos ara! Aquest dissabte a menjar-nos des del grada als mañicos! SOM-HI!