Si llencessim la tovallola, si perdessim la il·lusio, si no creguessim en els nostres colors, si no estimesim aquest club, si no m'importes anar faci fred, nevi o façi sol, si no hagues anat a l'estadi estant malalt, si no hagues deixat de tenir dinars familiars o de quedar amb els amics per anar a la nova creu alta, si no ens hagues costat tants anys arribar a segona divisió, si no ens enrecordesim de les temporades de tercera divisió, si no ens enrecordessim del descens, si no sapiguessim el que ha costat arribar a segona divisió A, si no hem plorat a ipurua ( i a l'anfiteatre del parc catalunya ), si no ens hem sentit mai emocionats amb aquest equip, colors, escut centenaris, nomes si tot aixo no ens ha passat mai, nomes si es així ens podem permetre perdre la il·lusió pel nostre equip.
Em nego a perdre la il·lusió, em nego a que la perdeu. Em nego a veurem a segona B, no fins que quedi un ultim alé d' esperança. Em nego a donar la esquena als nostres jugadors aquest disabte. Em nego a que siguem aficionats de segona o tercera. Em nego al futbol palomitero.
Per això i només per aixo anirem tots a l'estadi. Els nostres jugadors lluitaran com a fills de **** ( amb perdò ) i guanyarem el partit contra el Saragossa.
ARA MES QUE MAI, HONOR AL SABADELL COLLONS!!!!!!!