Al llarg d'aquesta setmana he anat llegint la opinió que diversos mitjans de comunicació han donat respecte el moment que viu el Sabadell.
En línies generals, molta prudència, moltes reserves, sorpresa i al mateix temps reconeixement a la feina ben feta pel nostre equip i cos tècnic a les darreres jornades, i... un adjectiu que m'ha cridat l'atenció i que m'ha portat a obrir aquest post: "Irreal".
Doncs si, de situació irreal s'ha titllat el moment que viu el Sabadell, i m'agradria saber quants de vosaltres sou del mateix parer. Al mateix temps em pregunto... Per què quan ens trobàvem en zona de descens i no guanyavem un sol partit fora de casa aquest adjectiu no es va utilitzar? Tinc la sensació, potser errònia, de que donada la pretemporada que vam viure, tothom esperava que les coses anirien malament i veure el Sabadell en zona de descens i amb el tècnic destituït formava part de la normalitat i en definitiva del que tothom tenia al cap des del passat estiu...
Ara, ves per on, resulta que estem entre els deu primers classificats, sumem 15 punts de 18 possibles, i tot plegat ens ha trencat els esquemes a tots, fins al punt de no creure'ns el moment actual i pensar que les alegries tenen els dies comptats a casa nostra.
Sóc el primer en no voler fer volar coloms, en no enganyar a ningú i el que és pitjor, enganyar-nos a nosaltres mateixos, que cal anar pas a pas i que els 50 punts són ara per ara, la nostra prioritat... Ara bé, també penso que si nosaltres som els primers en no creure'ns a aquest equip, en pensar que tot lo bo que hem fet fins ara és efímer i que tard o d'hora tornarem a la nostra realitat que no és una altra que la de lluitar per no baixar de categoria, mai anirem enlloc, a banda de no semblar-me gens just.
Jo crec i molt en la feina ben feta, i això és precisament el que aquest equip i cos tècnic estan fent en aquest moment. Què vol dir irreal? Que som on som per un cop de sort? Que aquesta plantilla no pot aspirar a res més que no sigui la permanència? Que potser no té nivell? Que aviat se'ns acabarà la flor que suposadament hem tingut fins ara?
Pregunto, i no podria llegir-se l'actual situació des de l'altra cantó? És a dir, el que pensa que el que de veritat era irreal era que aquest equip pogués perdre partits com el de Córdoba, el de l'Hércules o el de l'Alcorcón, per exemple? El que pensa que aquest equip, per mèrits propis, podria portar tranquil.lament tres o quatre punts més? Per què ens empenyem en aquesta santa a casa a maximitzar els defectes i les derrotes, i en minimitzar i relativitzar les victòries i les nostres virtuts?
És potser per això, que cap de les plantilles que hem tingut, tenim i tindrem es creurà mai que pot fer quelcom important vestint la nostra samarreta? Quan Collantes saltava a la gespa de Los Cármenes i veia una grada que estava a mort amb ell i creia cegament en el seu futbol, i salti ara i vegi a uns mitjans de comunicació i una afició que pensi allò de "Si pero no...", què en podrà sortir de tot plegat? Doncs que acabi pensant el que molts dels jugadors que han passat per casa nostra han pensat... Salvo la categoria i tots contents! Feina feta!
Aquest sentiment aflorarà en molts jugadors si el proper diumenge en el partit contra la Ponferradina, passi el que passi a Mallorca, no tenim una entrada a l'estadi que estigui a l'alçada d'una plantilla que ha sumat la burrada de punts que ha sumat en un sol mes i que a sobre ha practicat el futbol que ha practicat. A les nostres mans i a les del club queda la responsabilitat d'evitar-ho.
Irreal? Doncs jo, respectant la opinió de tothom, crec que d'irreal res de res! Darrera de tot plegat hi ha una plantilla que ens ha tancat la boca a molts, a mi el primer, i que s'està deixant la vida a cada entrenament i partit.
VISCA EL CE SABADELL FC I LA SEVA AFICIO!!!!
