Me n'he afartat d'escriure en aquest fòrum que ni aquest equip ni el seu míster havien cregut ni creien en la possibilitat de poder classificar-nos pel play-off d'ascens a primera divisió, i que el propi club tampoc havia posat massa de la seva mà per facilitar el camí cap aquest gran objectiu, essent gairebé qui menys havia cregut en aquesta aventura des del principi.
Acusar a aquesta plantilla d'haver-se poc menys que acomodat i de no voler lluitar per res més que no fos la simple permanència, apuntant-se a allò que es diu la "llei del mínim esforç", va ser una altra de les "lindezas" que no vaig dubtar en escriure en un dels meus comentaris...
Arribats al punt en el que estem i després d'haver presenciat el que he presenciat he arribat a una conclusió que sospitava des de feia força temps, i que ara he pogut confirmar: No en tinc ni p.... idea! Només així s'explica que equip, míster i club hagin pogut desacreditar fins aquest extrem els comentaris i opinions que he escrit en aquest fòrum en els darrers mesos.
Nom em cauen els anells i reconec públicament el meu gran error i després d'haver-ho fet no puc més que treurem el barret davant de... Bufff! Per on començo.... Davant de tothom, perquè segur que em deixaria algú. El club per haver entés el moment que estem vivint i haver fet possible el que vam viure a les grades ahir, a banda d'haver apostat decididament per aquests futbolistes i míster, assegurant-se la continuitat de molts d'ells, peces claus en aquest equip tal i com s'ha demostrat. L'equip, pel final de lliga que està fent que és de traca i mocador i per haver retornat a aquesta santa afició la il.lusió que tanta i tanta falta feia en aquesta entitat, després d'haver patit dos finals de lliga deplorables que ens han fet perdre pel camí a mil socis. Longás, Crespí, Aníbal, Collantes, Hidalgo, Kiko Olivas, Cristian... han tornar a posar al nostre club en el mapa futbolístic espanyol, a banda d'haver disputat partits a un nivell altíssim que molt pocs podriem haver ni imaginat. He vist gana, molta gana, molta actitut, garra, entrega i estones maravelloses de futbol que ens han fet aixecar de la cadira. Des d'ara i fins a l'últim partit que disputem aquesta temporada, sigui quin sigui, chapeau! I el nostre míster? Doncs segueixo pensant que s'ha equivocat en molts plantejaments fora de casa, però els números pesen tant i són tant i tant espatarrants, que qüestionar la seva tasca des de que va agafar l'equip en zona de descens, sembla poc menys que una provocació o quelcom de mal gust! Es nota que els jugadors estan a mort amb ell i que ha sabut crear una pinya en aquell vestuari que és, en bona part, un dels principals secrets del gran moment que estem vivint. Vaig arribar a pensar inclús que la seva renovació havia sigut un error, però un cop més el dia a dia ha posat les coses en el seu lloc i han tornat a donar la raó a aquells que hi van confiar.
No m'enrotllo més, en aquesta vida cal ser conseqüent amb el que es pensa i es diu, i jo no em veia capaç de posar pels núvols ara, a un equip i míster, de qui jo vaig dubtar i de qui vaig qüestionar la seva professionalitat i ambició.
Viure moments com els que vaig viure ahir, veure el nostre temple amb aquell ambientàs i veure l'exhibició de bon futbol, ganes i actitut que va donar el nostre equip, em compensa absolutament tots els mals moments viscuts. Si som capaços fer fer el play-off, serà maravellós poder viure una experiència com aquesta, però si no hi arribem, crec que seria terriblement injust demanar explicacions del per què no, o buscar-ne possibles culpables...
Passi el que passi, agraïment etern pels moments que ens estan fent viure i pel que estàn significant pel Sabadell i la seva afició. No existeix millor campanya de captació de socis que el que estem fent, no existeix millor forma de tornar a apropar el club a la ciutat, i en definitiva no existeix millor manera de proporcionar-li al Sabadell un futur tan il.lusionant i amb unes bases tan sòlides.
Ara més que mai, VISCA EL CE SABADELL FC I LA SEVA AFICIÓ!
