Més enllà del molt penós espectacle que vam donar ahir, del tot inadmisible per una plantilla que es diu professional, el realment perillós és que els jugadors deixin de creure en el que fan i el que els diu l'entrenador i, de fet, crec que ara per ara el més normal és que això comencés a ser així.
La primera part crec que és un exemple més que clar de que els jugadors no sabien ni on nassos estaven ni què fer quan les coses van anar maldades. Fins el minut 37 de el sr.Olmo no va decidir donar entrada a Collantes i llavors intentar recuperar un joc per bandes al que incomprensiblement va renunciar... Però és clar, en aquells moments ja anàvem 2-0 i a veure qui és el guapo que aixecava aquell desgavell.
Martí Crespí... Estem davant del típic futbolista que ens firma per dues temporades, rentabilitzant al màxim una bona temporada per després dormir profundament el que li resta de contracte? També és veritat que si es va dedicar a donar puntades de peu a la pilota sin ton ni son és perquè tampoc hi havia ningú a qui donar-li amb una certa claredat d'idees en aquell moment.
Longás va acabar jugant per la dreta, Carlos Hernández de lateral esquerra, Aridai a tot arreu i enlloc al mateix temps, Hidalgo corria como pollo sin cabeza i sempre arribant tard, molt tard, i així podriem anar parlant de gairebé tots i cadascún dels nostres futbolistes.
Problema d'actitud? És possible en alguns casos, però jo crec que més que falta d'actitud, el nostre problema d'ahir deriva de l'absolut desconcert que regnava ahir en un equip que ni sabia ni es creia al que estava jugant i un entrenador INCAPAÇ de redreçar la situació que ja es va ensorrar al minut 5 de joc...
Aquest Sabadell NO sap jugar a un futbol que no busqui constantment les bandes i aposti per un bon tracte de la pilota.... I ahir i inclús en algún altre partit vam fer tot lo contrari al que ens ha vingut funcionant més o menys sobre un terreny de joc.
Cada jornada tenim un onze titular nou, els jugadors "viatgen" de la grada a la gespa amb una facilitat pasmosa... I tot plegat només té un final: La destitució d'un entrenador que va donant "palos de ciego" i que la situació l'està superant. Cada cop tinc més clar que el crèdit que aquest senyor s'ha guanyat fins ara, actualment, el té jugant a Mèxic... El que ha vingut després és incomprensible, desconcertant i el que és pitjor, causa d'una pèssima imatge que ens portat a encaixar golejades inadmisibles, donant una imatge que no és de rebut.
Tan de bo m'equivoqui, de veritat, i tan de bo a les properes jornades reconduim la situació i poguem sortir del pou en el que estem. Albacete, Llagostera i Girona han der ser l'escenari de la nostra recuperació, i en cas contrari, i sento dir-ho, al Sr. Gordillo se li girarà molta feina.