LA ULTIMA!! REUNIO BUSTOS -MIQUEL ARROYOS

[Toni23]

Amb lo de tenir cuartos "il.limitats", és la primera que falla. Lo de legal més o menys, i en quant als sentiments OK.
Un president a dit, que no controla econòmicament el club, és un altre *******, com teniem l´any passat

[kitanovsky]

I aquest problema es diu estabilitat i projecte de futur.

Com a soci i persona que segueix el club per una banda, i com a estudis econòmics que tinc per l' altra, crec sincerament que si no es dona un gir de 180 graus aviat seguirem a la deriva uns anys més.

El problema es que el Sabadell és un club sense cap mena d' estabilitat, i això es fa palès amb moltes coses. Portem uns anys que canviem sovint de directiva sovint, canviant de projecte (si es que existeix) i canviant de formes. Això no dóna ni estabilitat ni continuitat, cosa bàsica en qualsevol empresa. I el Sabadell és una empresa (S.A.D.) en forma de club de futbol.

Teniem ara un president amb diners, però no hi ha resultat. Necessitem urgentment un projecte real de futur, començar de zero. Un projecte de futur per al nostre futbol base a deu anys, d' on ens hauríem de nutrir de jugadors i on hauríem de contar amb la col·laboració de tots els clubs del Vallès, un futbol base portat per professionals i no per persones afins a la directiva, com sempre s'ha estat fent.

També necessitem un ajuntament que s' impliqui. Però ja no amb diners ni coses rares, nomès necessitem que ens ofereixi unes bones instal·lacions per al futbol base. Sino, sincerament, ens surt més a compte portar-nos malament amb l' ajuntament i fer soroll, serà la manera de que ens escoltin.

Necessitem un president amb classe i experiència. Per el meu entendre aquest president fa molts anys que no el tenim. El darrer president amb aquestes característiques va ser l' Alfred Besonies, ni Canos, ni Pedresfregides ni Arroyos. El Besonias era un president amb estil i classe i en necessitem un com ell. Així de simple i difícil de trobar.

I començar a treballar sobretot amb el futbol base i deixar-nos de creure que aquest any pujarem. Abans seria més interessant que el Sabadell Nord (filial) pugès a catalana ja que això ens podria nutrir d' algun jugador el primer equip. I que el primer equip vagi fent amb jugadors no gaire cars. Si anem a poc a poc segur que en pocs anys tindrem l' equip a segona B, però amb unes altres condicions. Donc serà la hora de pensar en algo més.

De moment, és el que hi ha. Necessitem això si estabilitat i no la tenim.

[Toni23]

El Besonias tindria classe, però va deixar un forat econòmic considerable.
En quan a tenir objectius de futur, estan molt bè, però no tant a llarg plaç com dius. Haurien de ser una barreja de curt i  mig plaç que és com les empreses que toquen de peus a terra acostumen a treballar. Parlar a 10 anys vista només ho fan els polítics.
Per altra banda no podem tenir l´equip eternament a 2ªB. Cal posar cales(potser amb més sentit que l´actual temporada) fins aconseguir de pujar. Paral.lelament crear un futbol base de qualitat.
D´una forma o altre crec que és el que tots pensem i  ho voldriem veure plasmat però...

[BeTo]

El problema es que si un va a veure el partit que jugui el "filial" pot ser veiem a l'equip molt fluix, pero es que jugar en camps de sorra fa que no es puguin donar passades rases ni res per l'estil, perque dificulta molt les instal·lacions, ara nomes falta que l'ajuntament façi que els camps municipals de Sabadell, com a minim dels tres que tenen els equips amateurs una mica mes adalt (Sabadell Nord, Can Rull... i per descomptat fer una bona ciutat esportiva pel Sabadell, no l'Olimpia, que es massa petita!) siguin de gespa artificial, sino no arribarem en lloc 

[La ceba mecànika]

El millor projecte del mon es el que combina bons recursos economics i bons recursos humans. Per molts quartos que si fiquin es imprescindible comptar amb les persones adequadas per gestionarlos de forma que donin resultats. Es encomiable l'esforç i voluntat que moltes persones posen per que aixo funcioni, pero amb esforç i voluntat no es suficient. Fa falta gent preparada per treure el maxim rendiment d'aquest recursos economics tant pel que fa a la primera plantilla com al futbol base, que conegui no sols el perfil tecnic dels candidats a jugadors del nostre equip si no tambe si la seva personalitat pot encaixar en un club com el nostre donç aixo tambe pot ser molt important de cara al rendiment d'un futur jugador. Si no es fa aixi estem condemnats cada any a esperar a veure si sona la flauta per casualitat i ja es veu que d'aquesta forma i fins ara nomes ens ha sonat la flauta la temporada 2000-2001 i hem sortit a projecte nou per temporada. Pel que fa al Futbol Base tres quarts del mateix i si ademes puguessim dispossar d'unes instal.lacions dels anys 2000 i no dels 70-80 donç millor pero que no ens passi com al Mercantil que els han deixat una gespa d'ultima generacio plene de bonys amb els euros que els ha costat perque si ha de ser aixi que ens ho deixin com estar que en un camp de terra com l'Olimpia es van formar jugadors com el Miguel Angel Lozano que ja ens agradaria que sortissin tambe ara.

[BLANC-I-BLAU]

 
  Coincideixo amb molts dels "foreros" que la falta d´estabilitat del club està siguent un "handicap" molt important.   Des del punt de vista, crec que la planificació hauria d´ésser a mig termini.  I quan dic mig termini m´estic referint a 3 anys. Això vol dir mantenir un bloc de jugadors, un entrenador i uns objectius escalonats, però amb la mínima presió posible.

 Un altra cosa és el Fútbol Base.  Aquí si que comparteixo els 10 anys de Kitanovsky. tot i així s´ha d´anar notant millores i la marca C.E.Sabadell ha d´anar "calant" entre els segments de poca edat. (I això no deixa d´ésser difícil, si tenim en compte l´"obsesió mediàtica i social" per determinats equips i les continues campanyes abassagadores en aquest sentit que sempre deixen fóra al fútbol que no és d´èlit).

 Qui ha de liderar tot aquest procès?.  Crec que no és problema de "classe", que tots més o menys n´han tingut, al marge de que la gestió econòmica i esportiu pogués ser bona, regular o nefasta.  Qui sigui ha de tenir una capacitat econòmica destacable, sentiment arlequinat al màxim i sobretot paciència i pensar que els fruits a vegades han de madurar.  I una altra cosa és bàsica;  recolzament social.   Mai s´ha pogut fer coincidir tots aquests aspectes dintre d´una mateixa gestió.   I pensem que fins ara, la majoria d´"ex-presidents" han hagut de navegar pràcticament sols des del punt de vista econòmic desde que vem baixar de Primera Divisió. (I tot i així s´ha pogut jugar un "play-off" d´ascens, amb l´11è. pressupost del grup).

  S´ha d´anar insistint fins que es trobi el projecte adeqüat, aprendre dels errors de cada any i anar emprenent accions de millora sense desanimar-se encara que això pugui costar.