Sensacions estranyes i enfrontades les que ahir em van venir al cap després de la derrota amb el Girona. Per una banda, crec que el resultat no fa, en absolut, justícia a l'esforç i futbol que el nostre equip va desplegar sobre la gespa. El Girona ni ens va escombrar ni ens va anul.lar com sembla que ha hagi fet llegint determinades cròniques.
La principal diferència és que nosaltres, ni jugant cinc dies seguits haguéssim fotut un gol i ells estan en un moment molt i molt dolç en el que tot, absolutament tot, els hi surt rodó... Dues arribades, dos gols, el 99% dels rebots els van anar als peus i en defensa, homes que l'any passat fotien pena, van donar un autèntic recital.
És més, crec que en condicions normals ahir, el Sabadell, com a mínim, no hagués perdut el partit. Vam tenir ocasions més que suficients per haver nivellat el resultat i tot plegat en un moment en el que nosaltres no estem gens bé, amb baixes nombroses i molt importants, i ens trobem, a més, amb un líder amb una rauxa i confiança totals.
Dit això, també crec que cal fer autocrítica i ara per ara, crec que tenim dos problemes molt localitzats i que cal treballar i molt en el dia a dia. En primer lloc, crec que és urgent que aquesta defensa guanyi contundència i ofici i deixi enrera les manies estètiques d'haver de treure la pilota sempre en condicions des de radera. Fer una puntada endavant no és cap sacrilegi ni cap il.legalitat que el PP hagi de recórre al Tribunal Constitucional. El segon gol que ens marquen és de chiste i inadmisible per una defensa que es diu professional. Destralers? No em refereixo a que calgui tenir això a l'equip a nivell defensiu, però si tenir les idees més clares i sobretot, mostrar una intensitat moooolt major que la mostrada fins ara. Si cal enviar la pilota al riu, s'envia i punto! Gols com el d'ahir o els de Mendizorroza posa en evidència una defensa a la que li falta molta mala llet, molta més picardía i insisteixo, moltíssima més contundència i intensitat.
I en segon lloc, i el que crec que és el nostre principal i més urgent problema, el trobo en el mig del camp. En una plantilla com la nostra, les baixes de Longás i Ciércoles no són importants, són un autèntic drama. Ara per ara, juntar a la mitja a Hervás i Hidalgo significa situar a la gespa una mitja lentíssima i molt poc creativa. I això ens porta a una defensa que va de punyetero cul perquè aquesta mitja ni defensa ni crea, i uns puntes absolutament desasistits. El Girona si alguna cosa tenia era velocitat, una velocitat endimoniada que feia que en segons es plantessin sis o set tios a la nostra àrea. El primer gol és una mostra més que evident de que la nostra mitja es va veure desbordada i aboslutament incapaç de seguir el ritme marcat pel rival.
Hidalgo no està ja per massa festes. Físicament aguantarà bé determinats partits amb rivals que no impliquin un nivell d'exigència massa elevat, léase Albacete i Llagostera. Hervàs és un jugador amb molta tècnica però rematadament lent en la seva execució. En aquesta mitja ens cal físic i creativitat, i ara mateix, cap dels dos ens ho proporciona d'una forma regular. Amb el panorama de lesions que ara mateix tenim, la presència en aquest equip d'Iñigo Eguaras i Yeray se'm fa del tot necessària i imprescindible.
I a dalt... Doncs absolutament d'acord amb aquells que aposteu per donar la titularitat a homes com Marquitos i Porcar. Ha arribat la seva hora i també la de que homes com Aridai descansin i s'ho currin molt més si volen ser titulars en aquest Sabadell.
Finalment, m'agradaria saber que va passar pel cap d'Agus Medina quan va veure que pel seu davant no només tindrà a Crisitian, ja sabut, sinó que també tindrà a un interior o extrem que en la seva punyetera vida havia jugat de lateral. I que consti que jo crec que Tanabe prou bé que ho va fer fins a punt d'haver creat molt més perill ell jugant de lateral que Aridai jugant en la seva posició natural.
Després del partit de Mendizorroza vaig dir que Olmo, amb les seves decisions, havia fet pitjor al seu equip del que és, i ahir, en part, va tornar a fer-ho. No tenim un plantillón ni som aspirants a res més que aguantar el tipo un anyet més al fiutbol professional, però el que és segur és que al Girona li hauriem pogut donar molta més guerra de la que li vam donar, i a més, sense cap mena de dubte. Tampoc és admisible que amb un 0-2 a casa, quan ens llancin un córner en contra tinguem els onze homes a la nostra pròpia àrea renunciant escandalosa i vergonyosament al contraatac. Sabeu quans homes deixava el Girona, inclús amb el 0-0? Fins a dos i tres homes. Com deia aquell, "no hase falta desir nada más".
I físicament, com estem? Doncs si en alguna cosa sí ens va escombrar de la gespa va ser en aquesta vesant. Ells anaven amb la cinquena posada i nosaltres amb la tercera i en poquetes ocasions en quarta. I el que és més greu i inadmisible, també ens van superar en intensitat i ganes. Se'ns van adelantar sempre en totes i cadascuna de les jugades... I això, per què? Perquè erem més lents, perquè estem molt pitjor físicament o perquè estàvem tan mal colocats com podíem sobre la gespa? Ho deixo a criteri vostre...
Confiem en una nova reacció de l'equip contra un rival sempre complicat com és el Mallorca, si no em torno a veure al pou i patint de nou com un vadell a casa amb el Mirandés.