Quan un jugador juga unes setmanes d'extrem, altres de lateral, encara que sigui una posició adaptable per un extrem, altres d'interior, acaba marejat. Quan un altre ho fa mig lesionat, però juga per clàusules contractuals, no ho fa al 100%. Quan un altre no està en el seu millor moment ni físic ni psicològic però el fas jugar no se sap per quina raó, no pot estar al seu millor nivell. Quan un altre jugador el valores més per temes personals que esportius i no el fas jugar, perds una peça més que podria donar valor a l'equip.
Tots aquests condicionants, la temporada passada van desaparèixer amb la necessitat primer i amb la bona dinàmica després, per que no oblidem que les pròpies dinàmiques marquen molt els resultats d'un equip.
Dit això, dissabte a mort amb l'equip del minut 1 al xiulet final, i que si empatem o perdem, no posin l'himne al final massa ràpidament, que ens coneixem.
I si, si perdem (o fins i tot depèn de la imatge, si empatem), ja hi han diversos candidats a la banqueta.