Un resultat global d'11 gols a 2 ens ha de fer, com a mínim, reflexionar. Que el Sevilla és enormement superior a nosaltres és evident, però crec que no és en absolut admisible que un equip de futbolistes que es diuen professionals, i que per tant viuen d'això, hagin donat la imatge que han donat.
Crec que no és agosarat afirmar que la nostra imatge com a club després d'aquesta eliminatòria ha quedat força malmesa, ratllant el més absolut dels ridículs. Segurament acabarem sent l'equip que pitjor resultat, que més gols haurà encaixat en aquesta eliminatòria de Copa. Clubs com L'Hospitalet, el Cornellà, l'Alcoyano o el Huesca en sortiran molt millor parats a nivell d'imatge i sensacions que no pas nosaltres, i això, insisteixo, és per parar i pensar que cal un canvi de rumb urgentment.
Un cop dit això, poc de positiu podem treure d'aquesta eliminatòria, a banda de que el nostre nou míster ha pogut viure in situ, des de la mateixa banqueta, el que aquest Sabadell és capaç de fer tan en un sentit positiu com negatiu. Quan parla de que caldrà passar l'aspirador suposo que tot plegat és fruit del gran "calentón" que portaria a sobre després d'haver fet el rídicul tan espantós que es va fer a la segona part d'ahir. Jo mateix estaria molt d'acord amb ell en que, segurament, seria necessari donar la baixa a tres o quatre tios en aquest mercat d'hivern, per portar-ne d'altres que si valorin la oportunitat de jugar al Sabadell. Ara bé, tan ell com tots nosaltres sabem que l'economia del club ho fa del tot inviable i que haurem tirar endavant amb el que tenim, i potser i tan de bo, amb un davanter centre més que ens poden portar els reis.
Treure conclusions de l'equip pel partit d'ahir segurament és erroni per l'enorme entitat del rival, però si que ens dóna una mostra més de les enormes carències que ara per ara té aquesta plantilla. Haurem de confiar en que el treball del dia a dia i una nova manera de veure el futbol per part del nostre míster ens permetin sortir del pou esportiu i anímic en el que ens trobem. També espero per part d'Álex García una anàlisi profunda i meditada respecte la titularitat fins ara indiscutible de determinats futbolistes i la possibilitat de sentar-los unes quantes jornades perquè oxigenin el cap i tornin després amb més ganes, doncs ara mateix necessitem de tots i cadascún dels membres d'aquesta plantilla, més enllà de les simpaties o antipaties que despertin en cadascú de nosaltres molts d'ells.
Toca treballar i molt i sobretot esperar que per fi aquesta plantilla reaccioni i prengui consciència del que té entre mans.
