20 minuts d'inferioritat clara i manifesta, d'atemoriment, d'ofec, de manca total de connexió entre línies i gairebé d'entrega al rival... I uns setanta minuts restants d'absoluta superioritat, entrega, joc per bandes, intensitat, actitud i pebrots, per què no dir-ho!
Dubto que en el que portem de lliga molts equips hagin esborrat del camp a l'Sporting com nosaltres ho hem fet avui a la segona part. Era partit per haver acabat 5-3 tranquilament, però quan les coses van maldades, et trobes en una dinàmica negativa, la piloteta fa el que vol i toca aguantar i seguir currant fort dia a dia.
A on no arriba la qualitat individual s'hi arriba amb actitut i valentia. A la segona part hem donat un pas endavant, ens hem cregut el que feiem i li hem dit a l'Sporting que s'havia acabat el bròquil. Aixó és precisament el que calia que fessim sobretot a casa... Tornar a fer-nos respectar i que el nostre estadi torni a ser un camp respectat i a on puntuar sigui complicat. Avui hem competit, hem plantat cara i ens hem passat pel forro el nom i demés atributs en forma de rècord del nostre rival.
Només així, amb orgull, pebrots i qualitat d'homes com Collantes podrem sortir del forat on som. El que tinc clar és que el Sabadell de fa un mes acaba el partit 0-4 o 0-5, el d'avui empata i no acaba guanyant perquè els astres s'hi han oposat.
Una dada curiosa... Amb el 0-2 l'estadi no ha xiulat a l'equip i ha seguit al seu costat. Crec que tots plegats ens hem adonat que alguna cosa ha canviat i que aquests jugadors encara no havien dit la seva última paraula.
En esperen dues sortides seguides terribles, cert, però crec que hem de seguir confiant en que salvar-nos és possible i que aquest equip està creixent partit a partit i donant el to que tots esperem d'ell.
