Després del bany que ens varen fotre els primers 20 minuts, amb la tonteria de jugar en la zona de centrals i encaixar un 0-1 ridícul i el 0-2 quan estàvem mig noquejats, l'equip es va saber recompondre i enlloc de baixar els braços o de demostrar més nervis, per fi es va veure com els jugadors que imposen caràcter, com Hidalgo o Collantes saben treure el millor dels seus companys i empènyer cap endavant. Amb el 1-2 abans de la mitja part, el partit va canviar de cara.
Afortunadament ens xiulava un incapaç amb xiulet, un individu que deu tenir moltes genolleres gastades per estar a Segona A, un personatge que li podrien aplicar perfectament el congelador, o millor nitrogen líquid i amagar-lo a Sibèria, que en un seguit de fores de banda que es va equivocar, va provocar que per fí el públic s'escalfés, i els jugadors, això ho noten. Es va empatar i jugadors com Marcos van demostrar que estan al nivell per ser titulars.
Per sort, Sureda Cuenca es va empassar el penal de Carlos Hernández, força clar i ens va tornar una miqueta del que ens va liar al Mini, i llàstima que el partit no va durar cinc minuts més, per que potser haguéssim remuntat.
Un apunt final: APS estan a l'alçada de Sureda Cuenca. Em vaig deixar dintre la motxilla el ganivet (net) de tallar la poma de l'esmorzar i una llauna de tonyina per obrit, un de seguretat em van palpar la motxilla i no va trobar res. Una mes.
