Bon dia a tots! No acostumo a escriure al foro, encara que us llegeixo sempre que puc. Aprofito un descans a la feina per deixar unes reflexions desprès d'haver tornat ahir a la nit d'Albacete. El cap de setmana hem fet 1200 km amb tota la ilusió del món, els 4 de casa, perquè estavem convençuts que l'equip podia guanyar al Carlos Belmonte no 3 punts, sino que era una victòria de 6!
Em nego a creure que els jugadors passen, però mai havia vist en directe un equip sense ànima, sense pressió, sense donar dos pases seguits, deixant al rival arribar fàcil fins a la porteria, sense posar una cama...No és que juguem un futbol defenssiu, és que semblem un equip de pati d'escola. La banda de Sotan i Clerc un desastre total, però és que surt un jugador com Riau, per 15 min, i no va posar la cama ni una vegada...I que dir de la resta. Amb excepcions com Aníbal (lluitador, com sempre), Hidalgo (ara entenc perqué juga tot el partit encara que l'edat es nota) o una lleugera millora del joc en entrar Ciércoles, tot l'equip molt molt molt fluix. Ja us dic que són sensacions en directe, potser la tele poguès mostrar alguna cosa més. Encara així, no es va deixar d'animar i quan va acabar el partit vem animar a tots els jugadors que es van apropar fins a la nostra zona (que no van ser tots els que havien jugat).
Estic convençuda que, matemàticament, hi ha marge, però les sensacions en sortir del partit són molt dolentes. Ojalà la sort ens doni una oportunitat més de demostrar que podem ser equip de 2ªA, encara que sigui a l'última jornada, de rebote, de xurro o com sigui, però avui la moral la tenim pel terra.
Que tingueu una bona setmana i ens veiem dissabte a una nova final!