Doncs passades les hores segueixo pensant exactament el mateix que el que pensava tot just finalitzat el partit... Ahir només va existir un equip i aquest va ser el Sabadell. El Llagostera ens va "apretar" i va proposar alguna cosa els primers 15-20 minuts on van tenir la sort de poder marcar un gol, de fet, el típic gol de l'equip que està en ratxa i li surt tot de cara, però absolutament RES més!
I nosaltres? Doncs seguim en la mateixa dinàmica d'un equip cuer a qui no li surt res i que davant gairebé sempre té un equip davant que amb molt poca cosa ja té la feina feta. Però discutiré davant de qui sigui i a on sigui que si un equip va jugar a alguna cosa ahir, si un equip va proposar alguna cosa i si un equip va donar la cara i va deixar-se la vida a la gespa, aquest va ser el Sabadell.
Que tenim llacunes defensives encara preocupants? Sense dubte! Però ahir vaig tornar a veure durant molts i molt minuts aquell Sabadell que a casa vol manar, que no es rendeix, amb un Ciércoles que es va carregar l'equip a l'esquena, amb un Collantes, Clerc, Cristian incansables que es van deixar la pell, amb un Hidalgo super-responsabilitzat, que malgrat va cometre errors que tothom recorda, va exercir de líder absolut i va tirar del carro absolutament com a capità que és d'aquest equip. Va faltar claredat en atac? Doncs sí! Però el cap mana i la confiança no és quelcom que ens sobri ara mateix. Perds 0-1, saps el que et jugues, i la precipitació, l'angoixa i els nervis s'imposen a la claredat de pensament que un equip sense problemes pot tenir.
Pájara inicial... Doncs sí, la vam tenir, és evident! Però jo pregunto... Quin equip ho borda, és intens, i anul.la al rival els 90 minuts? Quin? El Girona que amb un 2-0, l'Albacete li ha empatat i no ha guanyat de miracle? El Barça B que tampoc ha sabut aguantar el resultat? El Saragossa que no guanya un partit fot un mes? El totpoderós Mallorca del Nano Soler que va palmar i bé a Mendizorroza?
La gran diferència és que les nostres pájaras és evident que han estat massa recorrents i ens han costat massa punts, però quan un equip no està bé i la responsabilitat pesa com mai sobre les espatlles, la por a perdre et fa recular i vols tancar com sigui la teva porteria, aconseguint tot just l'efecte contrari.
Ahir vam acabar fosos, l'equip es va deixar l'ànima a la gespa, ens ho vam currar i només un resultat era el que mereixien aquests jugadors: la victòria. I jo em vaig alegrar i molt del gol aconseguit, és clar que sí! Perquè era el mínim que es mereixia aquest equip i perquè sumar un punt, SEMPRE, és millor que no sumar-ne cap! El Llagostera em va semblar un equip miserable, que va intentar viure de rendes i que no mereixia res més que sortit derrotat ahir de casa nostra. Que aconseguissim robar-los aquesta victòria en temps afegit és el mínim que els podia passar.
Jo he estat, estic i estaré A MORT amb aquest equip. Amb el Kiko Olivas, Carlos Hernández, Collantes, Ciércoles, Clerc, Aníbal, Crisitian, Hidalgo que jo vaig veure ahir, no en tinc cap mena de dubte que ens en sortirem! Estem vius, molt vius i qui ens vulgui enterrar que ho fagi, però n'estic segur que se'n pot arrepentir.
A Girona patirem, les passarem magres, però no em fan cap mena de por! Estem perfectament capacitats per treure quelcom de positiu d'allà i malgrat fora de casa hem tingut la trajectòria que hem tingut, crec sincerament que estem en un moment diferent i que aquests jugadors per primer cop, es creuen realment el que fan i fins a on són capaços d'arribar.
ENDAVANT SABADELL!!!
