Entenc i molt el que dius i el cor em porta a compartir-ho fil per randa, però també penso que si un club com el Nàstic de Tarragona que té el recolzament polític i econòmic que té de gairebé tota una provincia ha trigat tres anys a tornar, a nosaltres, que tenim el que tenim, ens pot costar força més.
Compte! Sóc dels que no vol renunciar a res d'entrada i si acabem aconseguint montar un pressupost que osci.li entre els 600 i 900 mil euros, crec que si els sabem invertir podem acabar confeccionant una plantilla força competitiva. Ara bé, prometre avui que en un any tornarem i que l'any que ve això serà un festival, queda collonut de cara a la galeria i pot servir per parar el cop de forma immediata de cara a l'afició, però també pot acabar sent un drama si res s'acaba donant.
Crec que en moments com els actuals, les presses, els discursos populistes, promeses engrescadores però sense cap fonament, i en definitiva, les volades de coloms, és el que menys necessitem.
Vull i de fet exigeixo que em parlin clar, que em diguin el que hi ha, sense embuts, doncs és la única manera de poder créixer i tornar realment d'allà on no ens havíem d'haver mogut. Currar i currar molt, tant als despatxos com a la gespa, és l'únic camí.
Crec que és un èxit, donades les circumstàncies que estem vivint, que el filial es mantingui a Tercera Divisió i crec que també és un encert total que algú com Javi Pérez, que coneix aquestes categories com casa seva, sigui l'encarregat de dirigir aquest projecte esportiu.
És més, tenint en compte que l'última vegada vam trigar 18 anys a tornar al futbol professional, si enguany ho assolim en tres o menys anys, ja podem estar més que contents. Quan ha trigat l'Oviedo amb mig Principat i molts duros al darrera? I el Cádiz? Encara el veurem un anyet més 2a B... Em sembla lloable que s'estigui parlant clar i que ningú es porti a engany.
Jo, com el que més, vull tornar a Segona A en un sol any, però siguem prudents, xarrem poc i currem molt, deixem els grans discursos i el fatalisme pels altres, seguim al costat del club i no perdem la il.lusió, només així tindrem alguna oportunitat.
Sense a renunciar a absolutament res afronto amb total confiança i eperança una nova etapa que serà dura, molt dura, però que segur també pot ser apassionant. És més, estic convençut que serem molts més els que seguirem pujats en aquest vaixell que els que en baixaran, perquè senzillament som així, i perquè som així aquest club és i serà.
