Impotència, crec que aquest és l'estat d'ànim que millor definiria el partit d'avui. Un cop més, i ja ven van molts en aquesta temporada, el rival NO ha sigut millor que nosaltres, però el nostre equip no ha sabut o pogut mantenir el tipus, tenir més ofici i aguantar durant més temps el resultat positiu que teníem. L'Hércules no s'aclarava en aquell moment i la seva afició començava a mostrar-se més que nerviosa a les grades. Aguantem 20-25 minutets més i haguéssim pogut guanyar perfectament el partit d'avui.
A casa nostra ja s'ha convertit en costum, en tradició, des de fa ja massa temps, que el rival ens remonti fora de casa un 0-1 en gairebé dècimes de segon. És molt frustrant i digne d'estudi. Passen temporades, jugadors, tècnics i inclús presidents, i seguim exactament igual. Si existís una estadística al respecte ens faríem creus tots plegats i el tema encara podria ser més sagnant.
En fi, avui si, definitivament, estem en terra de ningú. El més preocupant però no és el resultat d'avui, el que més hauria d'amuïnar a aquest consell d'administració és, més enllà del sempre comentat, patit i controvertit tema econòmic, les conseqüències que a nivell social pot acabar tenint tot plegat. Una temporada com aquesta fa mal, molt de mal a la massa social d'aquest club. Que la gent n'acabi fins els nassos, se'n cansi, s'avorreixi del Sabadell, o el que és pitjor, que mostri indiferència davant el dia a dia del club, pot tenir efectes molt més catastròfics que no pas que la plantilla deixi de cobrar la nòmina d'un mes, per molt greu que pugui semblar. No ens ho podem permetre, així de clar. És urgent, per no dir obligat, generar il.lusió, oferir alguna cosa. No ens podem passar la vida, des del club, esperant rebre incondicionalment el suport de la massa social de sempre, a canvi de res o gairebé res.
Ara bé, continuo pensant, malgrat tot, que en aquest club l'únic que té llicència per pensar ja en la propera temporada és el nostre secretari tècnic. Tota la resta, afició inclosa, s'ha de seguir centrant en el que queda de lliga. La Copa del Rei, per mi, si és un objectiu pel que val la pena seguir lluitant. Sense anar més lluny, i malgrat haver fer un paper molt trist en aquesta competició, el club ha ingressat prop de 50 mil euros per haver-hi participat. No ens treu de cap gran estretor económica, però no deixa de ser un ingrés que, per exemple, supera als ingressos que tenim enguany per TV. Tot plegat, clar estar, partint de la base de que aquests jugadors tenen la OBLIGACIÓ de seguir lluitant cada minut que quedi de lliga per deixar el club que els paga el més amunt possible.
Toca mirar endavant i a final de curs repartirem notes, que ningú ho dubti...Però a final de curs, no abans.
Mentre, a seguir currant que encara hi ha feina per fer.