Realment després del partit de dissabte he escoltat i llegit comentaris que em porten a pensar que o bé som uns puristes o bé som uns romàntics en això del futbol... És realment curiós que després de sumar un punt en un camp tan i tan g*s com el del Cornellà i amb un home menys, la valoració global sigui més aviat negativa, o en definitiva, molt pitjor que la que vam tenir després d'haver perdut l'any passat en aquell mateix camp pel fet d'haver tingut més la pilota, haver sigut superior al rival i haver marcat dos gols...
Sóc el primer a qui li agrada el futbol ofensiu i com a mínim xutar a porta més d'un cop en tot un partit, a poder ser, és clar...Coincideixo amb aquells que penseu que som un equip que xuta molt poc i que té un futbol ofensiu més aviat desaparegut en combat. No hem fet grans partits, és evident, i poques han sigut les estones que hem disfrutat amb aquest equip. Negar-ho és, simplement, negar la realitat.
Ara bé, fora bo que ens posessim una mica en la pell del nostre míster... Ets de la casa, només per això has de demostrar més que algú que hagi vingut de fora i que sempre tindrà el benefici del dubte i la milongaza de l'adaptació al club i el que és més còmic encara... A la ciutat! De cop i volta, després de que el club hagi estat a un quart d'hora de desaparèixer, amb un estiu senzillament terrible a tots els nivells, arriben uns senyors, se suposa que amb un capital important a invertir, que diuen que han montat un equip que aspira al play-off, tot i no ser probablement veritat o real, i te'l confien a tu, insisteixo, un home de la casa a qui se li presenta la oportunitat de la seva carrera. La línia entre el fracàs absolut i l'èxit és finíssima i el nivell d'exigència és brutal.
Arribes al primer dia d'entrenament i et trobes un equip que literament comença de zero, amb jugadors que, en alguns casos, han arribat tardíssim i entrenat res i menys, amb una baixa forma total i absoluta, i que has de conjuntar a la voz de "ya"! Si li sumem, que a més, hem fitxat jugadors fins i tot lesionats i que la plantilla està clarament descompensada en determinades posicions lesionant-se, per exemple, a les primeres de canvi el tio que ha de dirigir l'equip des de la mitja... Què esperàvem???
José Solivelles en aquests moments, crec, està aplicant una tàctica d'absoluta supervivència tan per ell com per l'equip. Resultadismo puro y duro, mentre aquest equip es conjunta, es posa to, i en definitiva va creixent i rodant-se junt, el que toca, sobretot, és NO PERDRE. Sumar punts a on i com sigui, i amb la tranquil.litat que donen aquests punts anar treballant i creixent essent una mica més ambiciosos més endavant, permetent-nos algunes llicències que ara per ara encara no ens podem permetre.
No juguem a res o a gairebé res? Cert! També ho és que, de moment, només hem perdut dos partits de tots els que hem disputat. Hem tret punts de camps molt chungos, com el de l'Atlètic Balears o Cornellà, per exemple. Camps on l'any passat vam anar a jugar a futbol, vam perdre, i aquest any, hem sumat punts. Ens agradarà o no, és opinable, però el que és cert i irrefutable és que ara competim i sumem on abans perdíem.
Repeteixo, no comparteixo les manques d'ambició que hem patit en alguns partits, i el no futbol que hem vist en ocasions, però puc entendre que Jose Solivelles ara per ara vulgui "amarrar", obtenir un petit coixí de punts/tranquil.litat, per després intentar volar un pelet més alt.
Tenim 10 punts, tan sols dos, tres, quatre o cinc punts menys que d'altres que se suposa que estan fent les coses molt i molt bé... Costa guanyar, costa molt i més en aquest grup que per mi, de llarg, és dels pitjors. El Mallorca que havíem de guanyar nosaltres amb la gorra ve d'endosar-li quatre golets ben monos al totpoderós Llagostera...
Ni estem conjuntats, ni estem en forma i definitivament, encara tenim un llarguissim camí per recórre, i si pel camí anem sumant, doncs benvingut sigui! Mentre, paciència i aguante, moooolt aguante que falta ens farà. Confio i vull creure que vindran temps millors, confiem-hi!
