Passen les jornades i tinc la sensació de que molt pocs dels 15 punts que portem tenen el més mínim mèrit o valor. De vegades, tinc la sensació de que com hauríem de portar ja uns 45 punts per estar tots contents i tranquils, haver tret determinats resultats és poc menys que un cop de sort o res que calgui destacar en excés...
Perdem amb l'Ebro? Poc menys que una vergonya. Empatem amb l'Alcoyano, Cornellà, Mallorca B o Llevant B? I no sé com seguim anant al camp... Però després resulta que allà on nosaltres hem puntuat, passen totems d'aquesta categoria com el tan vanagloriat dimecres passat Llagostera i... Palmen! I en ocasions, palmen i bé! Sense anar més lluny el Mallorca B li va clavar quatre golets ben monos i el Llevant B l'ha guanyat aquest mateix cap de setmana 2-0.
De fet, de tots els partits que hem jugat fins ara només en un d'ells he acabat realment emprenyat amb l'equip i aquest és el del Mini Estadi. Aquest sí va ser un partit per demanar explicacions a més d'un i de dos. La resta? Doncs és evident que a tots ens hagués agradat jugar molt millor i treure molts més punts, però també és cert que, tenint en compte que som un equip montat sonant la campana, amb un munt de peces importants lesionades i amb jugadors que els està costant agafar i molt una forma que portaven de casa perduda... Portar 15 punts no és per estar ni molt menys contents, és cert. Ara bé, crec que és de justícia valorar que sí hem sigut capaços de sumar punts davant d'equips molt fotuts de jugar i que sense anar més lluny, ahir vam sumar un nou punt davant d'un tros d'equip, fet a base de talonari, com és el València B d'enguany. Que eren un de menys? Si, d'acord. També és cert però, que veníem de perdre 0-3 a casa, amb nervis, dubtes i ambient carregadet, que ens posem 2-0, fallem un penal i que el més fàcil hagués sigut, com hem vist tantes i tantes vegades en els darrers anys, deixar-nos anar, que ens haguéssin caigut dos golets més i...Cap a casa! Aquest equip ahir no baixa els braços, no perd la cara al partit, posa el que cal posar, ho intenta fins al final i arriba un empat meritori, és clar que sí.
Estem més a prop del precipici que de la tranquil.litat i no cal ni dir-ho de la part alta, és evident. Ara bé, vull seguir donant un vot de confiança a aquest equip, tot i tenir els problemes que té, que en són uns quants, en moltes facetes del joc. Confio que amb el temps, tranquil.litat i dos bons resultats consecutius, podrem anar cap amunt.
Som al novembre, a principis de novembre, queda un món i si en algun moment cal que la gent apreti i fagi la vista grossa és ara. Estem en un moment delicat, on estem a un plis d'alçar el vol o caure al pou. Jo aposto per aguantar una mica la respiració, emprenyar-nos, quan calgui, cap endins i empassant saliva, i confiar en que segur, aquest equip anirà a més.
Diumenge tenim un partit complicat, on tot el que no sigui guanyar serà vist com un drama i precisament això encara el fa més perillós en tots els sentits. És el dia i horari que hem vingut reclamant majoriàriament molts de nosaltres. No tenim excusa. El mateix que nosaltres reclamem als nostres jugadors, no fallar, ens ho hem d'exigir també individualment i estar al costat de l'equip davant l'Eldense.
