Torno a escriure en aquest fòrum després de molt de temps amb el ferm desig de que en molt poques setmanes algú em pugui dir allò de... On sou ara els crítics? Ara esteu tots plegats molt calladets, eh? etc, etc, etc. Ho dic de debó, fins i tot admetria la típica crítica aquella que qüestiona el teu sentiment per aquests colors, pel sol fet de ser crític i fugir de la línia oficial d'opinió. Tot plegat seria un clar símptoma de que anem millor, que la situció s'ha reconduït i que per fi, tornem a veure el sol en aquesta santa casa.
Som cuers, sí, ho som. També és veritat que estem a la jornada tres de lliga i que no és que tinguem temps per resoldre aquesta situació, en tenim moltíssim sempre i quan, és clar, no ens adormim. Cal cremar-ho tot? Comencem a tallar caps? Doncs, tot i que el cos m'ha demanat guerra en moltes, moltes ocasions, al llarg de la passada temporada i també en el que portem d'aquesta, si ara mateix comencem a prendre decisions dràstiques, l'únic que aconseguiríem es transmetre un missatge d'histèria col.lectiva des del club que ara per ara, crec que no ens portaria res de bo. Tenim marge suficient com per no haver d'arremangar-nos encara, baixar al fang i sacsejar aquest projecte esportiu tot just en els seus inicis,
Dit això, també crec que comença a respirar-se un cert "afartament" en part de l'afició del Sabadell respecte al nostre míster. La línia oficial res té a veure, és més, inclús es pot ofendre si algú ni tan sols insinúa la més petita opinió contrària a la tasca o continuitat de Toni Seligrat. Sento dir que aquesta línia, ara per ara, guia absolutament els passos dels mitjans de comunicació locals, molt poruga a l'hora de dissentir el més mínim amb la posició que representa el consell d'administració del club. És del tot legítim, sense dubte, però sento no estar-hi d'acord, de veritat.
Aquesta part de l'afició que n'està fins al capdamunt de Toni Seligrat, ho està, perquè senzillament li té mania? Perquè li agrada la gresca i punt? Perquè la piloteta dels pebrots no entra? Ho desconec, la veritat. El que sí puc fer és parlar per mi, un soci amb més de vint anys d'antiguetat, i que creu que Toni Seligrat és, de llarg, el míster a qui més coses se li han consentit en aquest club en anys. Quan penso en la sortida que van tenir tècnics com Pere Valentí Mora, Rubi o Solivellas, per exemple, em sorprén veure com el nostre tècnic es va atrevir a qüestionar en públic i sin pestañear a empleats del club, a qui va titllar d'amateurs, a joves jugadors, alguns d'ells inclús com Montero, que han vestit aquests quadres gairebé des del bressol, i als qui va acusar de no haver aportat absolutament res la passada temporada. O quan, des d'un bon principi, no aquest any no, des d'un bon principi, va descartar en realitat que un jugador com Sergi Pastells pogués seguir al club. Algú em pot dir quin recanvi natural i de garanties tenim ara al lateral dret? I tot plegat, sense que NINGÚ, absolutament NINGÚ, hagi tingut el valor suficient de contradir-lo o com a mínim discrepar-ne públicament. La planificació esportiva en aquesta entitat tinc la sensació que ha girat absolutament entorn del que li semblava bé o no en cada moment al nostre míster. Graso error. Com per desgràcia s'hagin d'acabar prenent decisions dràstiques, què farem? He trobat a faltar i molt una posició des de la direcció esportiva del club que fagi valer la opinió o posició de l'entitat en aquesta vessant, la veritat.
Hem patit rodes de premsa surrealistes que sorprenentment, fins i tot, han estat aplaudides per molta gent davant del meu total estupor. Ens hem maravellat davant l'absoluta collonada de fer jugar el davanter amb el dos a l'esquena, com si fos quelcom revolucionari girebé. A Cuenca es parla del "moreno eixe" i ens quedem tant panxos. Davant el Barça B fem el primer canvi al minut 80, sí, al 80, i aquí no ha passat res! Aguantem dos puntes que van acabar el partit deambulant pel camp, desassisitits i sense rascar bola, i aquí no ha passat res de res. Fitxem molt bons jugadors joves, amb molta projecció, que poden aportar molt a aquest equip, sobretot ara, i on els tenim? O a la grada menjant pipes o a la banqueta. Tenim un plantilla amb una baixa forma física de llibre i aquí ningú demana responsabilitats a ningú. A Cuenca ens van guanyar per anar-hi més, per cames, per intensitat, i tot plegat ha acabat passant com un mal dia. Allà mateix vam jugar amb l'Àngel de central un munt de minuts quan hi havia forma d'evitar-ho, i aquí no ha passat res, seguim tragant como si no hubiera un mañana.
Tenim un entrenador que fins i tot s'ha permés la llicència de criticar publicament a l'alcalde de la ciutat en la pròpia presentació de l'equip. Molts podem estar d'acord en el fons, jo mateix sense anar més lluny, però com a representant destacat que és del club, aquest senyor NO POT fer el que va fer. Tenim una directiva que porta un any picant pedra per reconduir les relacions amb el Consistori, vitals pel club, i aquest senyor es permet el luxe de fer el seu chascarrillo particular amb un sol propòsit, guanyar-se, un cop més, l'aplaudiment fàcil i segur del seus fervents seguidors i que RES té a veure amb el benefici del club.
Vull acabar aquest escrit doncs, defensat el meu total dret a pensar el que penso, a creure que aquest entrenador fins el moment no ha demostrat absolutament res en aquest club, que una mica més d'humiltat no li vindria gens malament i que caldria un major sentiment crític amb la seva feina i la trajectòria de l'equip des de molts sectors d'aquesta ciutat i entitat.
Per tant, i torno al principi d'aquest escrit, una cosa és estar molt desacord amb la tasca i formes del nostre entrenador, i una altra és pensar que la situació actual a nivell esportiu s'explica bàsicament per la seva presència al club. Sincerament, la seva destitució en aquests moments no crec que resolgués res. Torno a dir que el missatge que el club llançaria a l'exterior i als propis jugadors seria de confusió, nerviosisme i gairebé histèria, quelcom que ara per ara, no ens convé gens ni mica. Som a la jornada tres de lliga i per tant, tenim marge més que suficient per reconduir-ho tot plegat. Penso en el club, en el projecte esportiu que tenim en marxa i no tindria cap sentit que el que creies fermament el mes de juny-juliol, al setembre ho desmontis de dalt a baix per inciar quelcom nou que tampoc saps ben bé on et portarà. En moments com aquest, la coherència i la serenitat són molt i molt importants. Tirar pel dret i pensar que amb la destitució del míster ho tenim tot solucionat és poc menys que suïcida o destarotat. Mantinc la confiança en tots i cadascún dels estaments del club, en tots. Ara bé, alço novament la veu per reclamar el meu dret a discrepar i pensar el que penso, sense que per això, em vulgui carregar res de res o desitgi el mal de ningú, i menys dels qui ara per ara estan mantenint en peu aquesta entitat. Confio en que en poques setmanes res d'això tingui cap mena de vigència i que tot plegat sigui un mal record.
VISCA EL CE SABADELL FC!
