Fins a la reacció final, partit fluix (un més) d'un equip fet per estar a dalt, però que en el terreny de joc no ho demostra. A partir del 1r gol d'Aleix Coch, la cosa ha canviat. El gol ha animat als nostres que han començat a creure's que el partit es podia remuntar, el joc ha canviat i hem començat ha trepitjar l'àrea rival de veritat. L'entrada de Querol i Cuevas segurament també ha ajudat. I al final, el golàs de Domínguez ha fet justícia i ha compençat la desgràcia del dia de l'Ontinyent.
Però
l'equip no acaba de girar rodó, això està claríssim. A casa no s'apreta als rivals com s'hauria d'apretar (a no ser que sigui amb el partit trencat i estant contra les cordes), costa bastant xutar/rematar a porta i no es dóna gaire sensació de seguretat o de tenir els partits ben controlats.
Avui hem sortit un cop més amb
masses veterans (5 de 10): Rubio, Valentí, Àngel, Gato i Sanchón. En un camp immens com la NCA és impossible sortir amb tants veterans i pretendre jugar amb el ritme que exigeix la categoria. Només pots buscar tenir l'equip ben col·locat, no patir excessivament al darrera i les 2 o 3 ocasions que s'et presentin aprofitar-les (cosa que tampoc passa perquè el nivell dels dos 9 que tenim és molt baix). Recordem que la davantera de l'ascens era molt jove (Hiroshi, Fernàndez i Cuenca) i al mig del camp, del habituals (que tampoc ho era sempre) diria que només Juvenal anava amb la reserva. Cal que el mister aposti d'una punyetra vegada per la joventut. Cobo, Pol, Velásquez, Acedo, etc han de tenir molta més confiança i presència en l'equip titular. Ho necessitem moltíssim.
Honor!
