Cada setmana que passa està més firmada la caiguda a 3a divisió. Jo vaig veure un partit molt dolent, com sempre. Amb el 0-0 sempre ens passen la mà per la cara. Després ja, amb el marcador en contra, acabem dominant però sense trobar premi. La mateixa història de sempre. D'haver fet el 1-1 segur que ens haurien fotut el segon i hauriem perdut igualment. Els nostres jugadors són uns perdedors.
Dels últims 16 partits, només hem guanyat 1. Aquell primer partit de Kiko Ramirez on vem guanyar al Conquense. Aquest cop, ni efecte entrenador nou ni osties. Res fa pensar que en els últims 6 partits sumarem més punts que l'Alcoyano, el Castelló o l'Ejea. Si mireu els seus calendaris, veureu que tots juguen entre ells, i amb l'Olot i el Peralada. Ens pasaran fàcilment per damunt. Ah, espera, no. Que ja ens han passat tots.
I sobre la plantilla, dona la sensació que carreguem la culpa als de sempre, que són Gato, Edgar, Arturo, etc. quan té tota la pinta de que els pesos pesats com Migue, Àngel, Felipe, etc tenen més il·lusió en pensar que faran quan deixin el futbol professional (que pot ser en dos mesos) que en salvar al Sabadell. I en part és normal. La culpa és tant d'ells com de qui va fer una plantilla tan descompensada en edat.
Ara mateix fa falta un miracle per salvarnos. Això i que Roberto pari de tirar els partits a la basura com el dia del Cornellà. D'il·lusió es viu.