Salvats!!!
Us haig de dir que jo no soc dels optimistes, crec que quan som l'equip més golejat de la categoria i el que té més derrotes, quant estàs 10 partits sense guanyar fora de casa y quant fas ratxes de 3 punts sobre 33 possibles, bàsicament perquè la qualitat de l'equip és molt baixa, doncs el normal és perdre la categoria. Creia que l'any que vam baixar de 2ª A era bàsic mantenir la categoria per rebre ingressos televisius la següent temporada i a vam perdre i creia que la conseqüència de tot plegat era baixar a tercera i probablement la desaparició del CE Sabadell amb els seus 116 anys d'història. Vaja, que a pessimista (o realista) no hem guanyava ningú...
Per això no m'he volgut perdre aquests últims partits i el fet és que a priori (a veure que passa el 17 de Juny amb l'ampliació de capital) tot ha sortit be.
Aquests dies i en especial aquest partit, m'han fet sentir orgullós del Sabadell. La seva afició, és única. Desplaçar gairebé 2000 Homes, Dones i nens a Olot, per acompanyar a un CE Sabadell, amb 116 anys d'història, amb 14 anys a primera....acompany
ant a l'equip en un moment en que podia baixar a la 4ª categoria estatal!!! Orgullós!! i fora plors i queixes, que si som massa a prop de BCN, que si Barça, que si Madrid... Si fem les coses be, aquest equip tindrà la ciutat al seu costat i fent les coses be, els 15.000 que van venir al Sabadell-Eibar d'aquell play off al final s'enganxaran!!
Estic orgullós dels jugadors. S'han trencat la cara, han patit y han gaudit al final tant com nosaltres. I ho han fet en condicions molt dures. I estic orgullós de l'equip tècnic de final de temporada. Hidalgo i Juvenal....moltes gràcies!! Heu arribat en un moment dificilíssim i heu aconseguit 12 de 21 punts amb un equip que havia fet 3 de 33.
Arribats a aquest punt, espero que la junta no ens abandoni, que hagi après dels errors comesos aquesta temporada i que l'any que ve fem una temporada molt millor. Jo no demano pujar. De vegades passa que un equip que salva la categoria in extremis, l'any següent puja, però jo no vull pujar així com així...vull un projecte que ens porti a la divisió de plata de manera estable i eventualment a primera. Sempre diré que el meu mirall és l'Eibar.
En fi, ja friso per anar a buscar el meu carnet de la propera temporada. Avui havíem de guanyar (un empat o una derrota ens haguès deixat en el Playout) i hem guanyat. Felicitat.
Per acabar, gràcies infinites a la gent d'Olot. No ho oblidem mai!!
