Som ja a dimarts i comencem tots plegats a baixar del núvol en el que vam pujar a Olot. Felicitat extrema queda curt per definir l’estat d’ànim que vam experimentar quan l’àrbitre va decretar la finalització del partit. Deixàvem enrera mesos de patiment, angoixa, gerros d’aigua gelada i preocupació per un descens que comprometia i molt el futur de l’entitat. Ha sigut un autèntic malson del que, per sort, hem pogut despertar, veient tots plegats la llum a final del túnel.
Tot plegat té uns protagonistes clars, un equip amb limitacions però enormement compromès i molt conscient del que tenia entre mans. I un cos tècnic que ha posat el coll i alguna cosa més per salvar la situació en la que ens trobàvem, posant per davant dels seus interessos personals els d’un club que senten com a seu. Gràcies a tots ells, de tot cor. I com no, el principal patrimoni que té aquest club, una afició maravellosa que ha tornat a donar un exemple de fidelitat i amor per uns colors.
Arriba però el moment de seure, analitzar el que ha sigut aquesta temporada i sobretot prendre decisions. Siguem conscients d’on venim… De salvar literalment els mobles i qui sap si alguna cosa més a Olot, a causa de què? D’una temporada planificada amb els peus, sento ser tant contundent. Una plantilla formada segur, per bona gent, bons professionals, però profundament desequilibrada. Amb la necessitat de reconvertir a jugadors a posicions inèdites per ells per manca d’efectius i sobretot, amb una mitjana d’edat gairebé de rècord guiness. Acabem d’altra banda la temporada amb una fitxa per cobrir tot i el que ens estàvem jugant. Hem sigut incapaços de trobar un sol jugador en tot el mercat durant mesos i mesos que acabés de potenciar una plantilla que demanava a crits quelcom més. I quant a la banqueta? Doncs li vam vendre l’ànima a un tècnic com Toni Seligrat, que va fer i desfer a su absoluto antojo, formant una plantilla a su imagen i semejanza, davant la total condescendència d’un club sense una direcció esportiva clara i que va fiar la seva sort als coneixements d’un tècnic. No ha existit la figura d’un secretari tècnic que fitxi més enllà de l’entrenador de torn, que fagi valer els interessos del club per sobre de tot, coneixedor del mercat i que pensi en el present immediat però també en el futur. I què ha passat quan aquest tècnic ha sortit per la porta a mitja temporada? La desolació més absoluta i tots a córre. Un equip vell, desequilibrat i amb una muntanya de dubtes. També és cert i de justícia reconéixer però que jugadors com Migue i Sanchón no han sigut ni l’ombra del que van ser i pel que van ser renovats. La baixa d’Aleix Coch va ser un altre cop duríssim que l’equip va acusar i molt.
Per això i molts altres detalls, el núvol d’Olot està ocultant la necessitat i gairebé exigència d’una autocrítica crec urgent i que no estic veient per enlloc. Aquí no ha passat res i senyors, sí ha passat, vaja si ha passat. Que encara ara no hi hagi hagut un sol moviment a l’àrea esportiva del club és de traca. Hem salvat els mobles una vegada, però cada dia no és festa. Si seguim amb aquest nivell d’incompetència ens acabarem cremant, tinguem-ho clar. Veig direccions esportives com les del Cornellà o fins i tot la del propi Olot i les comparacions no s’aguanten per enlloc. Cal un cop de timó clar i contundent. Els mateixos que ens han portat cap aquí desde l’àrea esportiva als meus ulls estan inhabilitats per prendre una sola decisió més i planificar absolutament res. Començant per una pretemporada planificada amb els peus fins a la confecció d’una plantilla que ha tingut mancances de manual.
Compte! No aposto en absolut per cremar-ho tot. En aquest equip hi ha jugadors molt vàlids i que tan de bo segueixin. Ara bé, també us dic que ara per ara, l’únic que em genera confiança és que Hidalgo i Juvenal estiguin al club. A l’àrea esportiva de l’entitat ningú més em fa ser optimista i confiar en el futur, sento dir-ho així. Som a temps de rectificar.
Dit això, ratifico que la meva absoluta confiança en els actuals dirigents del club. Han merescut millor sort i d’això no en tinc cap mena de dubte. Han fet una feina enorme en moltes facetes capdals pel futur i dia a dia del club. Només gent valenta, molt valenta diria jo, i amb un pelet d’inconsciència podia posar-se cal capdavant d’aquesta entitat. El solar era enorme i fer-hi créixer brotes verdes no és gens fácil, sense cap mena de dubte. Només discuteixo l’àrea esportiva, bàsica en qualsevol club de futbol i que sento dir, no ha estat crec, en les mans més idònies.
