Jo vaig sortir molt content a pesar de la derrota.
L'equip tècnic ha imprimit un caràcter lluitador als jugadors. Podem jugar millor o pitjor, però les ganes i l'esforç, hi son. I això s'agraeix, sobretot quan vas a sota del marcador, ja que saps que pots arribar a salvar el partit. De l'equip... el primer de tot, és que no tenim porter. En tenim 2 molt bons i de titular ahir teníem un PORTERÀS, en Ian Mackay, que si arriba a marcar en el descompte, soc capaç de saltar al camp en pilotes a abraçar-lo.
A més, ara en plantilla tenim llançadors de faltes de molt alt nivell. A part d'Èdgar, també podem treure petroli en els córners amb Lanza, que per cert, per mi va posar una marxa més a l'equip quan va sortir al camp.
Em va semblar molt patètic tant la celebració del tal Monchu, provocant, com les pèrdues de temps finals amb suposades rampes que van tenir alguns nanos del FC Barcelona. Van presumint de valors i després no ho demostren sobre la gespa. Lamentable.
I per acabar: Els que no fallem, tant quan estem amunt com patint avall, els que sempre hi hem estat, els que sempre hi som i sempre hi serem, sigui a casa o a fora, en la mesura de que ens ho permetin les nostres obligacions. Una afició collonuda.
