Més enllà que fós un partit pla i amb una de les plantilles del filial més pobres dels darrers anys, em quedo amb un sentiment extrany. Em recorda molt a l'inici de la 2a temporada de Seligrat.
Equip amb pors i temors quan ha de ser protagonista que, en moments, té algunes llacunes i s'obren fisures. A tot això, sumem que sí o sí el missatge és el d'ascens o fracàs i, quan no entra la pilota, es reflexa en nervis en els jugadors.
Tan de bo arribi ben aviat aquesta victòria ja què serà balsàmic per no saltres i,sobretot, per ells.
Em va agradar molt com va jugar en Sergi Altimira amb temple i seny, sense posar-se nerviós. Ojo, no vull confondre amb què fés un gran partit; 15mins i el partit com estava no és per fer valoracions.
També els mins de Gabarre i l'equip amb 4-2-3-1; crec veure més movilitat.
Aaron Rey també em va agradar però crec que Jacobo i Kaxe no saben de què va la pel·licula.
Quique Royo va fer algunes intervencions de mèrit.
