La 2ª part que hem fet és per descendir i prou, ni l'any passat recordo coses iguals -excepte aquell dia de tot l'equip canviat amb Gabri-.
No pot ser ni entenc que nassos ha fet en Miki després d'una 1ª part realment bona.
Ni ens hem apropat, ni hem xutat, ni s'han mogut, ni sabien com trenar una maleïda jugada. Això sí, canvis per n canviar res i no fotre res.
Té la culpa en Miki però també els jugadors, alguns semblen perduts; altres ni actitut tenen. Ja començo a pensar que hi ha una relació terencada i un bon llit per al míster sino no m'explico res.
Dit això, m'ha agradat en Carlos Beitia -per fi l'he vist fent algo-.
Efectivament, Miki no és Sant de la meva devoció, potser té amplis coneixements tàctics, perque crec que és un dels entrenadors que té un discurs més interessant i no es limita a dir obvietats ni tòpics, però crec que avui per avui, entrenar a 1RFEF li ve gran. Salvant les distàncies, crec que li passa una mica com li passava al Rubi, molt jove però amb poca capacitat de convèncer als jugadors.
I siguem clars, quan una plantilla (o el seu gruix més important), no hi confia en l'entrenador ni en el que proposa, no hi ha res a fer...
Digue-li llit conscient o inconscient, llit voluntari o accidental, però tinc la sensació que amb Miki no hi anirem enlloc, perque els jugadors també ho pensen.
Se'n diu pèrdua de confiança.
