Companyes, companys!
No sé si és bo reciclar aquest post o fer-ne un de nou però bé. Fa un temps que em ronda pel cap fer un missatge d'optimisme.
Després d'anys durs com a aficionats -gairebé ho iniciaria amb l'any de l'ascens a Marbella i, just des del moment en què ens recloem a casa-; crec que és un any de patiment però de tornar a veure un equip amb cara i ulls, ni estrellitas, ni grans coses; simplement una realitat.
M'explico. L'any de l'ascens i a 2A teniem un bloc que, més o menys, va ser el de la salvació d'Olot i que, sobretot, ho donaven tot al camp -ja després seràn millors o pitjors, segons criteri personal- però a nivell personal em veia reflexat amb gent que s'estimava els colors i que demostrava afecte per l'afició.
El 1r any amb Hidalgo y després Munitis, vaig sentir que, excepte alguns jugadors concrets, la resta anaven d'estrelletes a fer la seva i ja o de jugadors que;simplement, no donaven la talla per a l'objectiu. També que van fer eclosionar un projecte des de dins amb un llit al míster i després amb el desengany davant l'Algecires que, em va deixar força estupefacte.
El següent any amb un equip fet a corre cuita i que varem poder salvar la categoria. Vaig veure possibe recrear una versió nova de les temporaddes d'Olot i Marbella. Amb un equip força batallador i menys tècnic però que, amb un grup unit i amb puntals, es podien fer coses maques.
El que varem veure l'any passat és, directament, patètic des de dalt fins als jugadors.
El cas és que, aquest any, estic tornant a tenir les mateixes emocions i sensacions que els anys de l'ascens de Marbella i el de la salvació a 1ª RFEF -on varem acabar molt bé-. Ja després, una altre cosa, és si fem més o menys pifies i aquestes coses. Veig un bloc unit, una pinya que sap el què vol i cap a on va i l'objectiu.
Ningú va dir que això seria fàcil, ni que guanyariem tots els partits. Les lligues són llarges i s'han de patir però crec certament que hem de transpirar optimisme pels porus com a arlekinats que som.
Una abraçada!