No es el mateix infiltrar-se en una penya que en una grada d'animació, en una grada amb uns principis clars establerts previament, per la pròpia pressió del grup, s'estarien de fer o dir segons quines bestieses.
Jo ja ho reiterat moltes vegades, fins el punt de fer-me pesat, en un partit de 2 rfef, no es el mateix anar a l'estadi i seure aviam quin espectacle ens ofereixen, que anar a l'estadi de peu amb ganes de fer soroll, d'una manera divertida.
Quan enfoquen les grades de UESA, Europa s'hi veu gent de tot tipus i cap d'ells va de ultra i son camps que son un fortí per la pressió que exerceix la gent cap a l'equip i cap a l'àrbitre.
A mi em fa molta llàstima i veure que a qualsevol afició se l'escolta més que a la nostre.
Jo de petit em vaig fer del Sabadell xq la afició apretava i molt (anys 80).
Avui, sembla un solar encara que siguem 8000 arlequinats a l’estadi com el dia del Terrassa. Sembla que ens faci vergonya cridar.
Anirem a Olot, podem ser molts peró animem poc.
Avui, també vaig a veure el Bàsquet Manresa i em recorda als anys 80 veure el Sabadell. I molts partits quan el Manresa perd a casa coincideix en que el públic ha estat fred.
RECORDEU:
ELS PARTITS ES GUANYEN A LA GRADA !!!
I a Sabadell fa temps que no tenim afició per que la grada dorm permanentment.
Zero pressió a l’equip rival.
Zero pressió a l’àrbitre.
Gran part dels resultats son culpa d’una afició que fa molt de temps es va descuidar d’aninar, que es pensa que dient quatre cops Sabadell està tot fet.
REPETEIXO
ELS PARTITS ES GUANYEN S LA GRADA!!
