Pels q sou més joves...fa molts anys un "poble" del Vallès tenia un equip a segona B, portaven una temporada fatal(igual q nosaltres) però van fer una remuntada espectacular les últimes jornades i van quedar en el lloc 5 (sols feien play-off els 4 primers)
La sort va ser q un d'ells no va poder fer play-off pq el equip A havia baixat a segona (si no recordo malament Zaragoza/deportivo Aragón) van entrar com a cinquè equip i a la promocio,en aquell temps lligueta de 4 equips,com venien com un tiro dels últims partits, van guanyar els 6 partits i llogicament van pujar....
Pq aquest any no ho podem fer els de la "ciutat"?...
Tenien molt bon equip llavors; Gibanel, Monty i companyia.....
En quant al CES recordo 3-4 ratxes, amb resultat de "quasi". La Primera, temporada 1980-1981 (l´any que jo estudiava COU), amb José Luis Romero d´entrenador i Totó, Mercadé i Mauri, com a jugadors principals. Després de perdre contra el Burgos, 1-5, tocant fons, va començar una remontada espectacular, que ens va deixar a les portes de l´ascens, frustrat en gran part per el nefast arbitratge de Falero Pérez, a Mendizorroza.
Temporada 2002-2003, Roberto Elvira agafa l´equip en descens, guanya 7 partits seguits i fallem en el partit decisiu contra el Burgos a la NCA. Aquell any l´ascens era molt assequible. Puja Málaga B, contra Real Unión, Gramenet i Lanzarote. La Gramanet va estar a un metro de marcar el gol de l´ascens en el minut 93. (Sauras).
Temporada 1991-1992. Pepe Martínez agafa l´equip en descens, es mostra com sempre implacable a casa, i a fora es punfua. Escalada a la tabla i arrivem al partit decissiu a Vilatenim, contra una UE Figueres en el millor moment de la seva història. Imanol Urbieta i la Tramontana (que va ser fortíssima aquell dia), van tumbar l´equip.
Podriem destacar també els 10 o 11 partits guanyats per Ramón Moya a mitja temporada, que va donar per jugar "play-off" i la de Miquel Olmo, amb més partits, però semblant a la de Pepe Martínez, en quant al "quasi", a la fortalesa a casa i que estàvem a Segona A.
