Em voldria referir a alguns missatges de l´estil "El Sabadell desapareixerà, començar a Primera Catalana, morir amb el Sabadell, etc.". Personalment penso que estem tractant de salvar un descens esportiu, no de la fi del món, ni tampoc de la fi del nostre club. Fins i tot en el cas de que ningú volgués gestionar el club a Tercera com alguns apunteu (i em consta de determinades que allà estarien....), allà estariem en última instància els penyistes i foreros, per intentar reactivar el vaixell.
Alguns membres d´aquest Fòrum, recordaran una turbulenta Junta d´Accionistes celebrada al Febrer de l´any 1.994 amb l´equip a Tercera (tot i ésser líder), i portant quatre mesos sense veure ni una pesseta de l´època. Aquesta Junta és va acabar a la 1,30 de la matinada, després d´un rosari d´impugnacions i amenaces de querella, i es va acabar sense que hi hagués ningú al front, amb el club "escapçat" en la seva vessant directiva i plè d´incertesa.
A partir d´aquí es mobilitzen les penyes i alguns socis amb molt "arlequinadisme" i es comença instal.lant "urnes" a l´estadi perquè els jugadors es comencin a posar el dia i al cap de poc es crea la Comissió Gestora que dirigirà l´equip durant dos anys. Mentretant s´anava creant teixit social i cercant noves ajudes, recolzats pels resultats de la temporada. Entretant, els jugadors ja més tranquils, rubriquen una temporada espectacular, amb un ascens a Segona B.
Que vull dir amb això ? Que hem arribat a estar bastant més malament que ara, encara que costi creure-ho (sortir d´un doble descens, morositat acreditada, renegociació de deutes importants, i mal començament de la temporada a Tercera). Tot i així ens en vem sortir i si les coses s´hagués fet d´una altra manera a l´any següent (mantenint tècnic i bloc, p.e), potser hauriem tornat al nostre lloc natural.
Hem de lluitar tots per evitar un descens que seria triste i lamentable en relació a les expectatives creades, però el que no s´ha de fer és enfocar-ho com si estiguem jugant-nos la vida o la mort a la "ruleta russa", però això l´únic que produeix és una elevació de la presió i els nervis fins a límits insostenibles.
En suma, no comparteixo aquests plantejaments tan "apocalíptics", ni desaparició, ni Primera Catalana ni res que s´hi asembli. El Club té massa Història per això. Lo demés ja veurem el que passa, però pensem que en qualsevol cas el Club està per sobre de ciurcunstàncies històriques conjunturals.