La realitat és que l´enorme afició de la majoria de gent de la ciutat pel Barça ens perjudica molt com a club. Només tenen ulls per a un equip i això ens situa en la pràctica ignorància de gran part de la ciutat. Em sembla perfecte que hi hagi "culés" a la ciutat de Barcelona (de forma compartida amb l´Espanyol, evidentment), però em costa d´entendre aquesta manera de pensar a ciutats com Sabadell, Terrassa, Tarragona (no tant), Lleida o Girona on si el públic estigués "a mort" amb l´equip de la seva ciutat, altre gall cantaria.
Es molt trist, que p.e. en un pati de col.legi qualsevol de la ciutat només es pugui trobar 1 o 2 nens per cada classe del Sabadell. Els altres, absorbits completament pel Barça, bàsicament o el Real Madrid una mica menys. i així s´acaba la cosa. I aquest raonament el podem fer extensiu a centres de treball, facultats universitàries d´àmbit més o menys comarcal, etc. Som el cercle dels 2.000 socis i els 2.000 simpatitzant i fóra d´aquest cercle, s´apaga quasi totalment la vida arlequinada.
I la Història ens diu que quan el Barça ha arrasat ("Dream-Team", Cruyff jugador, o ara), el Sabadell ha estat immers en profondes crisi, mentre que els resorgiments històrics del Sabadell s´han produït en un contexte invers.Recordem només l´últim ascens a Primera, on la "Quinta del Buitre" imposava la seva jerarquia.
Per tant, al igual que opina algún altre Forero, ben bé anti-culé no, com tampoc sóc anti-Madrid, però els títols em fa més feliç que els guanyin altres equips. La Lliga actual, p.e., cas de poder escollir m´agradaria que la guanyés el València i la Champions el Villarreal. Així s´equilibraria més el món del futbol i de retruc en sortiriem tots beneficiats (les bipolaritzacions mai són bones, ni en política ni en esport ni en cap activitat).