No només el Terrassa, tampoc el Sant Andreu, tampoc el Barça B, tampoc el Badalona, tampoc la Gramanet, i segur que me´n deixo algún més. Insisteixo, no són millors que nosaltres.
Ahir, per enèssima vegada, NO vam merèixer perdre. Simplement tenim una mala hòstia, llet, sort, fortuna, i no sé que més davant de porta. Cert és que a radera estem molt fluixets, i que el segon gol és, un cop més, de pati de col.legi, ara bé, vam tenir més ocasions de gol que errades defensives. Només que hagués entrat una d´elles, estaríem parlant d´una altra manera.
Realment, som un equip molt estrany, doncs si no arribéssim a porta seria del tot lògic que la nostra preocupació fos de campionat, però és que lo bo del cas és que arribem a l´àrea rival, i no pas poques vegades, creem ocasions claríssimes però...El de sempre, la piloteta no vol entrar. I el rival?? Doncs ataquem nosaltres 20 minuts, i ells s´apropen una vegada i a la primera, gol. És tant frustran que no saps ja ni que dir, ni que fer.
I jo em reafirmo, ahir no va haver cap jugador que es columpiés sobre la gespa. Per mi l´actitud d´ahir va ser bona, molt bona, diria jo. Hem entrat, però, en una dinàmica tant extraordinàriament negativa que ni tan sols Eto´o seria capaç de fotre gols al Sabadell. L´equip està de cul, emprenyat amb el món, i lo més fotut és que no es veu sortida al túnel.
Malgrat tot, encara guardo l´esperança, ingènua de ben segur, que el dia en que siguem capaços de tombar aquesta truita la nostra dinàmica canviarà. De fet, avui més avall no podem estar, i per tant la única opció que ens queda ja és la de tirar cap amunt. I una cosa també la tinc clara, jo faré lo impossible per anar a Terrassa, i allà, segur, que els típics càntics que ens envien a tercera no els llançaran fins que tinguin el partit força lligat, doncs crec que tampoc les tenen totes amb ells. Ja sabeu, que com pitjor estem nosaltres, millors partits, de sempre, em fet contra els egarencs. De fet, a la primera volta els vam guanyar amb nou...
Estem a temps encara a tot, a confirmar el desastre o somiar amb el miracle. Mentre hi ha vida hi ha esperança, i si d´alguna cosa estic segur és que potser perdrem, però hi ha un lloc en el que guanyarem i per golejada i és la grada. Allà només hi juguem nosaltres, i guanyarem segur. Cuers i tot i amb una temporada de tragèdia, omplirem l´Olímpic, l´omplirem de quadres blaus i blancs, de càntics arlequinats... L´omplirem amb els colors d´un club històric, que està en moments baixíssims però que té una GRAN , EXTRAORDINÀRIA, MARAVELLOSA i EXEMPLAR AFICIÓ. Si fossin ells els cuers, aquí no vindria ni el seu president, això segur. Allà estarem, que ningú ho dubti, a morir "con las botas puestas", i no deixant mai de cridar el nom de la única i eterna capital del Vallès Occidental: SABADELL.
VISCA EL CE SABADELL FC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
