Estar clar que el clima que es respira és de molta crispació, és obvi que aquesta temporada s'han fet les coses molt malament i es continuen fent malament.
A dia d'avui, jugadors que s'enfronten a aficionats, entrenador i llur entorn que també ho fa, l'afició del C.E. Sabadell, que malgrat ser una de les més fidels i exemplars de Catalunya, i una de les mes enteses en futbol, cal recordar que porta més de 10 anys patint les miseries de una temporada a 3ª per descens administratiu, el pou de la 2ªB, i les incompetències directives temporada rera temporada, i just ara, aquest any que ens havien "venut la moto" millor que mai, l'equip està assolint records d'ineficàcia, de mals resultats i mal joc, s'està cansant.
La combinació és, quan menys, explosiva, una afició molt castigada, que ha de suportar veure com el seu equip fa el ridicul, jornada rera jornada, i el problema és que això no és nou, que ja fa massa temps que dura, i que la gent està molt farta. D'altra banda, professionals, jo no diria que tots, als que els hi manca el nivell d'implicació necessari per a treure endavant aquesta situació. Alguns per que senzillament no donen més de sí, altres perque senzillament potser venen de fora i no comprenen la idiosincracia de la Entitat i d'altrabanda tampoc estan a l'alçada d'entendre el que significa viure aquesta situació. Quan parlo de professionals, no parlo només de jugadors ni de persones del cos tècnic, també em refereixo a gestors.
A dia d'avui, hi ha coses que son inevitables, i per tant, "a lo hecho pecho", crec que si volem salvar aquesta situació, s'ha de treballar amb el màxim de tranquilitat possible, acceptar que les coses són, i no voler que les coses siguin, i a partir d'aquí treballar. Crec que molts errors venen, perque des de el principi molts s'han entestat a fer que les coses siguin i no s'ha volgut veure la realitat de la Entitat ni del seu entorn, i quan les coses es forcen pel costat equivocat a més de sortir malament es genera confrontació.
Obviament, la situació no es fàcil, i qui no pugui o no sàpiga aguantar la tensió que això generarà, que ho digui ara que encara queda temps, perque les coses son com son i no com volem que siguin.