Notícia d´avui del diari SPORT:
"El derby dejó una resaca de bajas arlequinadas. El derby ante el Terrassa, además de dejar algo más lejos la salvación, dejó al equipo arlequinado con varias bajas para medirse al Villajoyosa. Juanma Cruz sufre una rotura fibrilar en el isquiotibial de la pierna derecha y será baja segura la próxima semana. El jugador espera perderse sólo un partido. Por otro lado, Orife y Sergio Iglesias deberán cumplir un encuentro de sanción al haber visto la quinta amarilla ante el Terrassa.". (Q.Domènech).
També es podria haver afegit que el color de les samarretes no era prou blau, que alguns jugadors duien les mitgetes massa avall, que la marxa arlequinada va ser un fracàs, que el proper diumenge plourà, caurà pedra i no podrem jugar amb el Villajoyosa, que el Bonet anava mal pentinat, que encara hem de donar gràcies de poder haver empatat, que lo estrany és que no haguem baixat, etc.
En definitiva, que és evident que tot el que es diu és la pura veritat, ara que la primera notícia que es deriba del derbi, respecte el Sabadell, sigui aquesta, és a dir, lo lluny que encara estem de la salvació i el munt de baixes que tenim, home, que voleu que us digui. Si alguna cosa es pot dir del partit amb el Terrassa és sempre gairebé positiva. Una marxa arlequinada espectacular, única a Espanya, un Sabadell que a la segona part va passar per sobre del rival, un camp que gairebé era més blau que vermell, un equip cuer que va demostrar que no està mort i que pot reaccionar en qualsevol moment..., etc.
Bé, suposo que es tracta de triar entre unes notícies i unes altres, totes elles reals, i com gairebé sempre, en aquest diari, es tria el mateix camí. Aixó sí, a tota plana, surten unes declaracions de Miguel Álvarez on diu que veu al seu equip bloquejat... Pregunto, qui va ser el màxim exponent d´aquest bloqueig el passat diumenge?
Ah!Si! El Sabadell! Ja no ho recordava, fa tants dies d´això...
Bé, dir-vos que vaig arribar al partit (en cotxe, ho sento) de Terrassa pels pels i, també ho sento, davant de la meva total incapacitat per veure el futbol des dels gols, no ho sé veure, qe voleu que us digui, vaig seure a preferent. Això sí, molt a propet del còrner al costat del que estaveu la inmensa majoria de vosaltres. D´una cosa em va servir aquesta experiència, una, per infiltrar-me entre alguns del Terrassa i fer espionatge, i dues, per contemplar, admirar, aquesta maravellosa, collonuda, extraordinària, magnífica, esplendorosa, única, incomparable, irrepetible, incombustible, impresionant AFICIÓ ARLEQUINADA. Senzillament, bestial!!!! Gallina de piel, com deia aquell. Els que estaven al meu costat s´ho miraven i flipaven, crits de "calleu, burros", se sentien, però callaven ràpidament mirant amb incredulitat aquell espectacle arlequinat. Van flipar, així us ho dic. Al final del partit aquestes eren algunes de les seves opinions: "van últimos, pero han puesto más h****s en el campo", "si el partido dura diez minutos más, nos ganan", entre d´altres, i el més bo de tot: "encara patirem per no baixar"... A banda de dedicar diversos i nombrosos improperis contra els seus propis jugadors i entrenador, si, Miguel Álvarez, a qui van deixar de cagon cap amunt. I que consti que no m´invento res, és la pura realitat.
Bé, aquesta beneïda marxa ha servit per unir el club, directiva, jugadors i afició, sense dubte és el punt d´inflexió que necessitavem. Ha estat la millor notícia de tota la temporada, tothom s´ha mogut en una mateixa direcció, la directiva també s´ha movilitzat i sempre amb encert, l´afició no cal ni dir-ho, i els jugadors es van buidar sobre el camp. En definitiva, crec que tots plegats ens hem retrobat, el club s´ha reconciliat amb ell mateix i ara només ens queda anar cap amunt.
La meva més sincera enhorabona per tots aquells que van anar a la marxa, la meva més profunda admiració i reconeixement, i ara tots plegats a convertir la Nova Creu Alta en un fortí inexpugnable.
VISCA EL CE SABADELL FC I ENDAVANT TOTS JUNTS CAP A LA SALVACIÓ!!!!!!!!!!!!
