Que un estat d´apatia, ressignació i gairebé indiferència pugui afectar a part de l´afició arlequinada pot tenir una explicació, una certa lògica. Ara bé, que aquest mateix estat d´ànim acabi arribant al consell d´administració em semblaria gravíssim. Vosaltres sou els dirigents d´aquest club, sou els que han d´abandonar el vaixell en última instància i escoltar ahir a Ràdio Sabadell que passés el que passés RES canviaria en el club fins a final de temporada...
En primer lloc em semblaria una irresponsabilitat, tanta que inclús em sembla del tot impossible per part de gent que, com vosaltres, s´està deixant autèntiques millonades en aquest club. Sense anar més lluny, aquest mateix diumenge he sentit comentaris que apuntaven a que el propi president portava gastats de la seva butxaca uns vint milions de les antigues pessetes. Per aquest motiu, i molts d´altres, no em crec que aquest consell que, malgrat tot, està intentant mantenir "a flote" aquest club hagi arribat a un estat de ressignació tal que ja ni es plantegi provar res que pugui ja en última instància variar la trajectòria d´aquest equip. Em nego a creure que ja doneu per fet el descens a tercera. La immensa majoria de vosaltres sou massa del Sabadell, com per creure´m això.
La covardia, el que diran, la ressignació, no estan fetes per vosaltres. Crec que malgrat tot, heu demostrat valentia en moments molt fumuts, i repeteixo, no em puc creure que hagueu llançat la tovallola. Per mi, gent que dóna per fet que res canviarà passi el que passi, sembla que s´estigui rendint i encomanant-se a alguna verge o sant.
Senyors directius, el passat és passat, oblidint-se del que diran, oblidint-se del que ha passat, el nostre futur està condensant en onze jornades de lliga. En futbol, en onze jornades poden passar milions de coses, queden encara 33 punts en disputa i em semblaria molt fort que ningú d´aquest consell no aixequés la veu i liderés un canvi total d´actitud en el club. Jo, a Jaume Bonet l´he recolzat des del dia que va arribar, i no me´n amago, inclús vaig apostar per ell en cas de perdre la categoria. També haig de dir que l´equip no juga malament, en absolut, però com ja debeu saber, i millor que ningú, els resultats manen. El plantejament que ahir va presentar el nostre entrenador és del tot inacceptable en un equip que es juga la vida i que a més, juga a casa. Mireu cap a casa, ens queda una lliga d´onze partits, i al Juvenil A tenim un home arlequinat de cap a peus, que sent com el que més aquests colors, que ja ha demostrar que connecta amb aquests jugadors als que, de ben segur, els insuflarà l´honor i orgull que representa vestir aquests colors centenaris.
No ho dubteu, no tingeu por, passeu olímpicament dels titulars del diari, ara més que mai, mireu pel club i per una ressurrecció que amb Manolo Fernández és més que possible. Oblideu el que diran, penseu en fred i no temeu un altre canvi d´entrenador. Pitjor és impossible fer-ho, a nivell de joc no, però sumar cinc punts de trenta és del tot aplastant, són estadístiques irressistibles per qualsevol tècnic i club al món. No deixeu podrir-se més aquesta situació per la senzilla raó de que com ja hem tingut no sé quants entrenadors... No!!! Això és indiferent , totalment indiferent. MAI, escolteu bé, MAI cap seguidor d´aquest club els recriminarà res que hagi estat en benefici del Sabadell, i crec que ara aquesta decisió seria en busca d´una reacció vital d´aquest equip. Amb Manolo Fernández a la banqueta s´han acabat les polèmiques, la unió seria total i absoluta i a més en cas de "morir", moririem amb un capità arlequinat 100% i que segur, haurà fet lo impossible per aixecar aquest equip.
No ens enganyem més, s´ha de fer alguna cosa. La destitució de l´entrenador no ens assegura res, però crec que pitjor és perdre la categoria i quedar sempre amb el dubte de que hagués pogut passar si el canvi d´entrenador hagués arribat. Si es comencen a guanyar partits NINGÚ recordarà quants entrenadors hem tingut, i si ens salvem, ja no cal ni que els hi digui.
Mirem més cap a casa nostra, deixem-nos de més experiments fallits, aixequem el cap, vosté mateix, senyor Gil, vice-president d´aquest club i portaveu, i per tant home fort, li demano en nom del club i d´aquesta afició, que vosté mateix sigui qui aixequi la veu en aquest consell, foti un cop de puny sobre la taula i miri de treure´ns a tots plegats, president i secretari tècnic inclosos, de l´estat d´apatia, ressignació absoluta en el que ens trobem. Estem a temps de tot, segur, però cal un canvi, alguna cosa ha de passar, i aquesta es posar a la banqueta un home respectat, arlequinat 100%, que tindrà la tranquil.litat absoluta per treballar i que segur, li treurà del cos als jugadors tantes pors i inseguretats. Necessitem caràcter, amb perdó, algú amb un parell de collons que aixequi aquest equip, i que es deixi de més lamentacions i plantejaments porucs. Si la nostra veu cantant ha de ser la d´un home que lo únic que sap dir és que ja guanyarem un dia o una altre, i que tot arribarà...
Molts ànims, molta sort... I perdoni la parrafada.
VISCA EL CE SABADELL FC ARA I SEMPRE!!!!!!!!!!!!!!!!