Molt probablement algú m´enjegarà a pastar fang, em dirà que ja n´està fart, que estem a tercera, que ja no creu en res, que aquest equip és un desastre, que ja no pot més, que ja no tenim res a fer...
Us entenc perfectament, jo també estic terriblement trist, enfonsat, fa massa temps que el futbol només ens dóna disgustos. Tinc un nus a l´estòmac que m´impedeix pensar en res més que en el desastre que sembla que ha d´arribar. Però penso, reflexiono, miro enrera i me´n adono de que sóc seguidor del Centre d´Esports Sabadell FC, sí del Sabadell, d´aquell equip que té la millor afició de tota la categoria, d´aquell equip immortal que ha sortit de situacions totalment inversemblants i que encara que sembli mentida, encara avui dia roba el cor de molta gent que plora, pateix per la seva situació.
Ploreu avui si voleu, maleïu-ho tot i a tothom, però demà ningú pot estar amb el cap cot, ni pensar, per molt que la realitat ens ho imposi, que està tot perdut. Si alguna cosa ha caracteritzat aquest club i a la seva afició és coratge, orgull i amor propi. Sense ells, MAI haguessim pogut continuar existint, i ara, ni cent Benidorms, ni cent derrotes seguides ens els faran perdre. Som grans, som la millor afició de Segona B, som el Sabadell, i inclús están cuers la nostra dignitat i coratge han estat, són i seran infinites. Aquest món està fet pels valents, i nosaltres ho som. Leganés, Mataró, Tafalla, en són testimonis, de fet, la nostra història n´ha estat, n´és i en serà testimoni.
Avui molta gent haurà maleït els ossos d´algú, demà encara estarà trista, però conforme avanci la setmana aquell "gusanillo" per tornar a la Nova Creu Alta tornarà a aparèixer, tothom esperarà amb desig que arribin les cinc de la tarda del proper diumenge, la gent a casa seva, en el silenci de la nit ,somiarà amb una victòria, amb la salvació. No seré jo qui llenci la tovallola, no seré jo qui ho doni tot per perdut, no seré jo, qui en definitiva, abandoni aquest marevellós club de futbol. Estic convençut que tampoc vosaltres ho fareu, senzillament perquè esteu per sobre de tot, sou el principal i únic patrimoni del Sabadell i davant de l´Hospitalet ho tornareu a demostrar. A collons, a coratge, a amor per uns colors, a orgull i amor propi no es guanyarà MAI ningú. Estiguem cuers o no, som i serem del Sabadell. El proper diumenge serà d´aquells en el que ens mirarem tots plegats a la cara, i pensarem per dins que anem a la "guerra", que anem a protagonitzar un acte més dels tants i tants que ha protagonitzat aquesta santa afició. El proper diumenge serem els autèntics, els que plogui o nevi estarem allà. Ho sento, som així, de pesats, de masoquistes o de collonuts, depén de com es vulgui veure.
Estrenarem tècnic, segur, Manolo Fernández, un arlequinat de cap a peus, algú que sent aquests colors com a quelcom més que una simple samarreta. Deixarem sola a una persona com ell en aquests moments, donarem l´esquena a jugadors que avui han suat la samarreta i que l´han mullat, no només amb suor, sinó també amb llàgrimes?
No, n´estic segur. Queden 30 punts en disputa, queden deu finals de Champions League, queden 10 oportunitats més, i Reus, Hospitalet, Saragossa B, vindran a casa nostra, i Logroñés i inclús el Figueres ens veuran les cares a casa seva. La "guerra" està servida, i des d´avui, amb història viva d´aquest club a la nostra banqueta i amb onze homes, que segur, es deixaran la vida al camp, i amb aquesta afició hem d´anar, i segur que ho farem, junts en aquest viatge. Els altres estan guanyant molts partits, és evident, però que ningú dubti que també en perdran, i és aleshores quan nosaltres hem d´estar allà.
S´havia pensat montar algún dia un mosaic, s´havia pensat algún dia en portar una determinada bandera gegant o alguna determinada pancarta i mai s´ha acabat de concretar??? S´havia pensat en quelcom que es va deixar per més endavant??? Doncs ha arribat el moment, mobilitzem-nos, recuperem l´esperit de Terrassa, la unió fa la força i ara més que mai és imprescindible.
Des de la tristesa i l´abatiment, però també des de l´orgull de ser del Sabadell passi el que passi, us demano, un cop més, que feu bona aquell lema de "mai caminareu sols".
VISCA EL CE SABADELL FC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ARA I SEMPRE!!!!!!!!!!
