En aquesta narració explicaré el dia a dia dels arlequinats durant moltes setmanes ( per exemple la meva propia experiencia d'aquest cap d setmana).
Estem a diumenge al matí, avui juga el CES un partit en el q tots definim com a trascendental per a trencar la mala ratxa i guanyar un partit q ens acostaria a la salvació.
Dins la nostra ment pensem amb el partit, volem fer-nos creure q estem convençuts q guanyarem pero no és aixi, el cor ens diu q guanyarem pero el cap no o té tan clar.. passen els minuts, les hores... queda poc per anar al camp, intentes estar tranquil i fas una repassadeta ràpida als partits del grup i al q passaria en cas de q guanyèssim; no vols pensar en la derrota.
Vas camí a l'estadi, amb força calma t'autoconvences de que sortiràs del camp content i amb els 3 punts, arrives a l'estadi, som unes 2000 persones, sembla q no ets l'únic q encara confia en la salvació.
Surt el CES i aplaudeixes ben fort, adores aquests colors i estas convençut q avui si q sortiran les coses, comença el partit, el teu equip toca la pilota bé, estàs tranquil i penses q potser tardarem a marcar pero guanyarem el partit pero... min 2, primera acció del rival i marca el 0-1 (gol de l'Hospi), empasses saliva i mires el marcador, queden 88 minuts per a remontar, no serà tan facil com pensaves pero creus q ens en sortirem, l'equip està nerviós i tu comences a impacientar-te, no les tens totes i per a rematar al min 25 et marquen el 0-2, aixo es complica, mires cap aball et posses les mans al cap, i no et creus el q està passant, tornes a mirar el marcador, queden 60 min i hi ha temps pel miracle, el CES intenta crear jugades pero li costa, l'afició es desespera i comença la gent a xiular, tu calles i mires el partit, i comences a pensar en q passarà si perdem?¿? no no no vols creure q perdrem, mitja part, primeres xiulades.
Comença el segon temps, l'equip fa 2 cambis q t'obren un camí a la esperança, doncs surten 2 jugadors dels millors q tenim, l'equip ataca i comencen els primers "UIs" i aplaudiments, i aixi arriva l'1 a 2, marca el CES, aplaudeixes timidament i la teva ment creu en la remontada, tornes a mirar el marcador, queden 35 min, temps d sobres, el Sabadell presiona i sembla q tingui q arrivar l'empat, tu estàs en un estat d nervis q et venen ganes d saltar al camp i ajudar a l'equip a rematar la feina, pero... quan més creus en l'equip et marquen l'1 a 3, els ulls s'et encongeixen i mires les cares d pena de la resta d'afició, q no s'ho creuen 1-3.. tornem a perdre... no pot ser! tornes a mirar el marcador, ja donaries per bo un empat, pero el teu equip o intenta o intenta pero no arriva el gol... passen els minuts i tu encara creus fins q passa el min 40 d la segona, ja no creus en la remontada, passen els minuts i acaba el partit, la gent xiula, la gent escridassa als jugadors, una altre derrota i per aixo feiem comptes durant la setmana?¿? vinga home, penses q no tornaràs a la NCA, q l'equip ja està a Tercera no ens enganyem, t'entra una especie d passotisme q penses q els donguin *** ***, ja vindré l'any q ve a veurels a tercera.
Surts del camp pensant q no tornaras aquesta temporada, q no val la pena pero..... pero arrives a casa i el primer q fas és mirar el Teletext per a veure q han fet els rivals directes; han perdut i tu penses si haguessim guanyat..... mires la classificació seguidament i veus q encara hi ha marge pero l'equip no està en condicions d remontar, penses podria ser pero no...i aixi acaba el diumenge.
T'aixeques dilluns i mires els partits q queden, hi ha marge pero encara tens ressaca del partit d'ahir, doncs tornes a convencet q no tornaras a interesarte per l'equip aquest any, entres al forum i veus q encara hi ha gent amb esperança i penses q icnrèduls pero... pero passen 2 dies, estem a dimecres i ja t'interesses per l'hora del seguent partit del Sabadell i d com t'ho faras per a escoltar-lo o veure'l, mires la classificació i dius.... encara és possible, i a partir d llavors fins diumenge torna a ser el mateix compte enrrere, esperes amb ansies el partit amb la ilusió q guanyarem i estas boig per a tornar al camp... sempre Sabadell, si és q som únics...
